CONTEMPLACIÓ


Per aquestes dades, des de fa ja anys, acostume a fer alguna referència a la Universitat d’Estiu de Gandia, als seus guanys i mancances, al seu caminar al llarg de 31 anys. Tanmateix, potser ara tinga més interés tenir en compte alguna de les aportacions dels seus intervinents i deixar-la navegar al seu aire.

D’entrada, els seu conferenciant inaugural, Rafael Tabares, va posar l’accent en alguns dels mecanismes que estan canviant la nostra vida interior i que condicionen les malalties del segle XXI: sobretot les depressions, en un context en què els plusmarquistes i els triomfadors ens enlluernen i emmarquen una forta competitivitat de tots contra tots i de cadascú amb ell mateix.

La competitivitat és, em fa la feta, el Déu d’avui, per damunt de valors ètics, solidaritats o fins i tot del treball ben fet. Cal posar un producte al mercat més prompte que un altre, independentment de la seua fiabilitat. Ningú, a un i un altre costat de l’espectre polític, es salva de considerar que cal ser competitius per sobreviure i excel·lir entre els països del món.


La felicitat, el plaer, la lentitud, la contemplació, la gratuïtat, on són en la nostra escala de valors? Si per ser competitius cal marginar un 25 % de la població no hi ha problema en el fons: més barata i 'competitiva' serà la ma d’obra. En lloc d’esquinçar-nos les vestimentes i fer-nos la il·lusió que hi haurà treball per a tots, el que hauríem de fer és encarar la realitat i veure com compartim la riquesa que es crea sense abocar al fracàs i la frustració a tutti quanti. I, d’altra banda, posant en primer lloc del rànquing l’honradesa, la senzillesa, la cultura, i no el triomf hortera, caiga qui caiga.

Contemplació. Escultura en bronze. Catherine Huaman: carandellart.com



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT