Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2014

150 ANYS DEL TRAMVIA CARCAIXENT- GANDIA -DÉNIA

Imatge
Potser aquest és un bon motiu per sentir-nos orgullosos de la nostra capacitat d’innovació. Fa 150 anys es posava en marxa un projecte pioner per tal fer possible que la Safor i la Marina, els seus habitants i les seues mercaderies, accediren al mercat nacional espanyol a través de Carcaixent i la via ampla València-Madrid. Per això hi ha, al centre de Gandia, un carrer que recorda la figura d’Alcalà de Olmo, promotor i catalitzador de la iniciativa.

Tanmateix, la mostra menuda que acull l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia al voltant d’aquest fet ve a dir alguna cosa més que això. Per un costat es veu com, malgrat les fallides empresarials, el tramvia de cavalls es va transmutar en tren quan va passar al grup del marqués de Campo. En la fira de 1881, una locomotora a vapor entrava per primera vegada a Gandia.
D’altra banda, val la pena recordar com fa més de cent anys, el 1906, al teatre Serrano, una magna assemblea amb representants de tots els colors demanava ja la via ampla fins …

D'AUTOESTIMA COL·LECTIVA

Imatge
L’altre dia, un bon amic em confessava que els valencians tenim poc a fer, col·lectivament parlant. Ens queda l’esperança, o el consol, que els nostres veïns catalans aconseguixen allò que nosaltres som incapaços de percaçar.

Francament em va doldre aquest plantejament, compartit per molta gent que estime i que treballa altruïstament pel seu país. Em va saber greu  perquè portava una renúncia implícita a una via pròpia, valenciana. Ben cert és que la mediocritat de l’etapa de Joan Lerma o els desficacis de les darreres dècades, amb l’autodestrucció de dues de les caixes més importants d’Espanya (i la catalanització de bona part del sistema financer), fereixen la confiança i mouen a la desesperança. Són massa els despropòsits que, en retrospectiva, converteixen l’etapa de Lerma en fantàstica. Si més no, sense escàndols i amb un cert trellat.
Tot amb tot, cal pensar que tots els pobles tenim problemes i contradiccions: lingüístics, identitaris, econòmics i de tota mena. Qui n’estiga lliur…

CULTURA I TRELLAT

Imatge
Un dels grans problemes dels nostres dies és que, després dels anys de crisi, no ens acaba de tornar el trellat, la mesura, el seny, el sentit comú. A dreta i esquerra sembla que el futur ha de venir, un cop més, de grans obres, de ‘grans projectes’; en tamany, potser, però no en planificació i arrels.
Dia rere dia, fins a l’extenuació, ens arriben notícies de despeses immenses en edificis grandiosos sense continguts proporcionals (valguen com a paradigma la Ciutat de les Ciències, a València, la Ciutat de la Llum d’Alacant o la mateixa seu de l’ex-Canal 9). Tot això alhora que investigacions concretes es queden sense patrocini, arxius sense arxivers o al temps que tanquen petits teatres i els professionals de la cultura han de transmutar-se en cambrers, collidors de taronja o bé haver d’emigrar.

Fa la impressió que els responsables públics estan disposats a retallar quan i on diuen els poders fàctics però sense rectificar una filosofia segons la qual l’erari públic és un pou sense fons…

LA GUERRA GRAN (I ALGUN TESTIMONI LOCAL)

Imatge
El mes d’agost de 1914, ara fa cent anys, s’encetava una conflagració mundial que, a posteriori, seria valorada com a cruel i monstruosa, fins i tot com a ‘atrocitat moral’, en paraules de Charles Mayer. Era l’inici d’una era de catàstrofes en el context de la qual es va produir la nostra pròpia guerra civil de 1936-1939.
En aquells moments, però, el fervor patriòtic omplia de voluntaris les caixes de reclutes i la socialdemocràcia, hegemònica en mitja Europa, hi participava en bona mida, si llevem meritòries i tràgiques protestes com les de Jean Jaurès, assassinat en els primers dies del conflicte, o Rosa Luxemburg, que també ho seria el 1919.
Va ser durant o després de la llarga carnisseria, en la que moriren més de huit milions d’europeus, quan la societat prenia consciència de la barbaritat comesa.
Gandia i el seu ajuntament participaren plenament del sentiment d’alegria amb la fi del conflicte. Per això el camí de la Mar, actual avinguda del Grau, era batejada amb el nom de Wilson, …