150 ANYS DEL TRAMVIA CARCAIXENT- GANDIA -DÉNIA

Potser aquest és un bon motiu per sentir-nos orgullosos de la nostra capacitat d’innovació. Fa 150 anys es posava en marxa un projecte pioner per tal fer possible que la Safor i la Marina, els seus habitants i les seues mercaderies, accediren al mercat nacional espanyol a través de Carcaixent i la via ampla València-Madrid. Per això hi ha, al centre de Gandia, un carrer que recorda la figura d’Alcalà de Olmo, promotor i catalitzador de la iniciativa.


Tanmateix, la mostra menuda que acull l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia al voltant d’aquest fet ve a dir alguna cosa més que això. Per un costat es veu com, malgrat les fallides empresarials, el tramvia de cavalls es va transmutar en tren quan va passar al grup del marqués de Campo. En la fira de 1881, una locomotora a vapor entrava per primera vegada a Gandia.

D’altra banda, val la pena recordar com fa més de cent anys, el 1906, al teatre Serrano, una magna assemblea amb representants de tots els colors demanava ja la via ampla fins a Dénia. Nous conats per reivindicar-ho tindrien lloc a les dècades successives. Fins i tot durant la dictadura de Primo de Rivera, amb suports al carrer i entre els diputats a Madrid. L’any 1925 un comboi arribat des de Dénia, banda de música inclosa, encetava una remarcable festa reivindicativa a la plaça de bous. Tanmateix, avui estem com estàvem. O pitjor. Perquè aleshores, la burgesia autòctona havia pogut promoure uns ferrocarrils econòmics que funcionaven –avui encara sobreviu el tram Dénia-Alacant-. Però ara mateix, el ‘tren de la costa’ és més quimèric que no mai.

És evident que hi ha una muralla física i funcional que separa la plana d’Alacant de la Ribera i l’Horta de València: el Bèrnia i les muntanyes bètiques fan més fàcil l’accés per la Vall del Canyoles, la Font de la Figuera i el Vinalopó. Però, és clar, no tot és una qüestió de geografia física (mireu, si no, l’antic traçat del tren d’Alcoi). També n’és de geografia política i de les comunicacions. Ara i ací, tenim encara l’assignatura per aprovar: on són els dirigents, l’estat i la societat civil que ho faran possible, sense fal·làcies ni triomfalismes?

Publicat a Las Provincias-la Safor el 20 d'agost de 2014
Fotos: el moll de càrrega i l'antiga estació de Carcaixent a Gandia cap a 1970. A un tir de pedra. 
Plànol del tren Carcaixent Dénia. Carcaixent-noticias.com


Comentaris

Jorge Garcia Polop ha dit…
Em sembla que la societat gandiana del segle XIX era molt menys "meninfot" que la nostra. Per desgràcia els partits majoritatis no tenen la necessària visió de defendre els interesos de les comarques centrals i les comunicacións més que vertebrar són servidores d'un concepte d'estat centralista i no mai l'espai natural de la costa mediterrània.
Crec que és certa la teua apreciació. Ara cal remar per eixir del pou desmotivador i desvertebrador en el què ens trobem. Salut i records a la teua filla.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD