D'AUTOESTIMA COL·LECTIVA


L’altre dia, un bon amic em confessava que els valencians tenim poc a fer, col·lectivament parlant. Ens queda l’esperança, o el consol, que els nostres veïns catalans aconseguixen allò que nosaltres som incapaços de percaçar.


Francament em va doldre aquest plantejament, compartit per molta gent que estime i que treballa altruïstament pel seu país. Em va saber greu  perquè portava una renúncia implícita a una via pròpia, valenciana. Ben cert és que la mediocritat de l’etapa de Joan Lerma o els desficacis de les darreres dècades, amb l’autodestrucció de dues de les caixes més importants d’Espanya (i la catalanització de bona part del sistema financer), fereixen la confiança i mouen a la desesperança. Són massa els despropòsits que, en retrospectiva, converteixen l’etapa de Lerma en fantàstica. Si més no, sense escàndols i amb un cert trellat.

Tot amb tot, cal pensar que tots els pobles tenim problemes i contradiccions: lingüístics, identitaris, econòmics i de tota mena. Qui n’estiga lliure, que tire la primera pedra. És evident, això sí, que els valencians no acabem de trobar un lloc al sol: ni en el marc espanyol, ni en marc dels països que compartim la mateixa llengua. Però, afortunadament, res no és per sempre. La història està oberta.

És palés, també, que ens cal una injecció d’autoestima: pensar que alguna cosa positiva haurem de tenir si som capaços d’organitzar festivitats glorioses, àpats celestials i fer sonar músiques de carrer i de qualitat; si exportem productes arreu del món i fem de casa de l’altre mig. Som, d’altra banda, vora cinc milions, gairebé com la població de Finlàndia.

Em fa la feta que allò que ens traeix és la presa i la improvisació, la manca de profunditat i d’estructura col·lectiva: allò del ‘pensat i fet’ i la conversa de bar. Això ens pot servir per eixir del pas o fer una festa de barri, però no per anar molt més enllà. Ens calen unes institucions i una societat sòlides i estructurades; treball constant, visió de futur, humilitat i autocrítica al temps que ambició profunda. Quin aspirant a governant serà capaç de liderar un procés semblant? Què haurà de passar perquè tornem a tenir fe en nosaltres mateixos?

Imatge músics: www.laveupv.com. Imatge de Terra mítica: del bloc A un tir de pedra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD