Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2014

EL TEATRE DEL RAVAL, BEN VIU

Imatge
Certament, el reinici i la posada en marxa del nou Teatre del Raval ha estat un plaer i un èxit. Tres cantants van oferir el millor d’ells: Andreu Valor, Óscar Briz (en la foto) i Carles Pastor. I, a la sessió de nit, un remake sobre un clàssic de l'escena valenciana: El verí del teatre, de Rodolf Sirera.
No es pot demanar més en un dia. La sala, més aviat menuda, era ideal per al tipus de cançó, molt intimista, especialment en el cas de Valor.
Si alguna cosa es pot criticar és, en tot cas, que el preu de les entrades era massa barat. Molta oferta per a tan baix preu (8 euros, tot plegat, en dues sessions). Ens podem malacostumar: podríem arribar a pensar que aquestes coses no costen de muntar i de produir.
En tot cas, allò principal, com ben bé explicava Briz, en ben poques paraules, és fruir, ‘desfrutar’.  I aqueixa és la clau: anar al teatre perquè hi ha persones que t’enamoren, que diuen coses, que canten, que et peguen un sacsó al cap i al cor. I t’entren ganes de tornar.
Certam…

UNA DE CLÀSSICS

Imatge
Front a la simplificació, el dualisme, la improvisació i allò de ‘todo el monte es orégano’,  m’apunte als clàssics. Una font inexhaurible de saber, de plaer, de seny i coneixement, de matisos i de veritats polièdriques.
Tot i amb el perill d'eixir-nos del context, un exemple de raonament de qui sap què és la política (de dreta): les paraules del ‘príncep’ Fabrizio, protagonista de El Gatopardo,de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, quan rebutjava un escó al senat del nou i flamant estat italià, creat en la dècada dels 1860.
Què faria el senat de mi, d’un legislador inexpert que manca de la facultat d’enganyar-se a si mateix, requisit essencial en qui vol guiar els altres? Els de la nostra generació hem de retirar-nos a un racó i observar els volantins dels joves a l’entorn d’aqueix ornamentat cadafal. Vostés tenen ara necessitat de joves, de joves esbellussats amb el cap obert al com més que no al perquè; que siguen destres en emmascarar, vull dir en acomodar els seus concrets interessos…