Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

SAMUEL GARRIDO I LA GUERRA GRAN AL PAÍS VALENCIÀ

Imatge
El proper dia 11 tindrem el privilegi de rebre a Gandia una de les persones més desconegudes i alhora brillant de les que ha participat en la construcció de la Història de la Safor.
Ja fa temps, en la seua joventut, l’any 1987 va publicar un llibre sobre el sindicalisme catòlic a la Safor. Sí, ho heu sentit bé. Un tema que, a primera vista, no interessa ningú o ben pocs. Tanmateix, aquesta obra té, entre molts altres mèrits, el de fer una història dels jesuïtes de Gandia que no està feta per jesuïtes. Cap broma. No és solament difícil sinó molt sovint impossible trobar una història de la policia, de l’exèrcit o de qualsevol dels molts cantons de l’Església sense que l’autor tinga una implicació molt directa amb la policia, l’exèrcit o bé amb algun orde monàstic o col·lectiu eclesiàstic. Així són les coses.
En qüestió d’història, els jesuïtes no són pas ignorants: ben al contrari. Hi ha el famós pare Miquel Batllori, tan lligat a Gandia, o el Manuel Revuelta González, un dels meus mestre…

UN MILITAROT LIBERAL-REVOLUCIONARI

Imatge
Aquesta és una breu biografia d'un general nascut a Vilallonga. Va tenir una vida novel·lesca, com moltes del XIX, i va estar implicat en el procés revolucionari liberal. Ho remarque perquè molts liberals d'avui tenen mala memòria en relació als seus orígens.


EL GENERAL DOMINGO RIPOLL  (Vilallonga, 1809-València, 1886): EN EL REMOLÍ DE LES LLUITES CIVILS

Al ple de l’estiu de 1809, en els mateixos inicis d’un segle i de la invasió francesa que assetjava el nostre territori, va nàixer a Vilallonga  el nostre protagonista. Fill de Vicent Ripoll, d’aquest poble, i de Rosa Gimeno, nascuda a Atzeneta d’Albaida. L’alcalde major de Gandia, José marco, i la seua esposa, Josefa Nieuland, feien de padrins.
         L’Archivo General Militar de Segovia conserva el seu ample i detallat expedient, el qual dona compte dels empleaments i graus obtinguts, dels cossos dels que va formar part, així com dels seus serveis i accions de guerra. Al llibre de les festes de la Mare de Déu de la Font, de 198…

TENIM REMEI ELS VALENCIANS?

Imatge
Després d’un Nou d’Octubre tan gris i desangelat, després d’un desencontre més entre les diverses maneres d’entendre la realitat valenciana; després de la suma i multiplicació de desastres (final del poder financer; descontrol de la gestió pública, tancament de RTVV...) cap preguntar-nos: realment ens mereixem la classe dirigent que tenim, incapaç de posar-se d’acord en uns mínims compartits per tots els valencians? Hem d’assumir, finalment, la nostra condició marginal, tant en el context espanyol com en els hipotètics i dimonitzats –avant la lettre- Països Catalans? Hem d’assumir un país desvertebrat, provincià, dicotòmic, contradictori i sense identitat? Serà capaç l’oposició d'esquerres d’endreçar, per si sola, l’arbre caigut?
He de reconéixer que m’assalten els dubtes i se’m fa difícil l’esperança. Durant molts segles, i ara més que mai, els valencians hem estat allò que se’n diu ‘muelles’ o, en llengua pròpia, meninfots. Però també és cert que hi ha hagut i hi ha un país lluit…

REBROT EN EL NOU D'OCTUBRE

Imatge
Hi ha nacions i nacions; i els valencians, majoritàriament, pertanyem de cor, de pensament (i de votació) a la nació espanyola.
Tot i aixó, malgrat la situació confusa i contradictòria de la nostra identitat, hi ha en marxa discursos alternatius, preguntes inquietants, projectes i valors diferents als d'una Espanya que es dona per ja feta, còmodament implícita i que ara juga a la defensiva davant l'alteritat catalana. Una alteritat en la que ens integrem, en tot cas (també), marginalment, regionalment, subsidiàriament.
L'audiovisual que ens ofereix el col·lectiu El Rebrot és un bon mitjà per reconéixer-nos des de la mirada d'una estudiant alemanya, Alina, que recorre el País Valencià de dalt a baix, si bé no visita la capital alacantina o Villena, indrets que podríem considerar valencianament absents o inexistents.
El reportatge està molt ben construït i combina els testimonis de gent del carrer amb les opinions qualificades d'un grapat de sabuts i lletraferits. Té de…