EL TURISME QUE HA CANVIAT LES NOSTRES VIDES


Ningú no pot negar que la nostra comarca i bona part del litoral valencià han experimentat una transformació, física i urbanística, radical. Gandia, Daimús o qualsevol poble costaner són exemples palesos d'eixa transformació, que apareix clarament reflectida en l'estructura urbana i fins i tot demogràfica.

Tanmateix, si bé hom parla molt de turisme, de turisme residencial i de construcció no podem dir que aquest fenòmen haja merescut l’atenció o l’análisi de molts estudiosos. Sí, és clar, d’alguns meritoris avantguardistes, sobretot en el món de la geografia.





Grup d'amigues de Ròtova a la platja de Gandia pel 1937. Semblen desvanides. Fons d'Elisa Ibàñez.

Per als geògrafs, que estudien bàsicament l’espai físic i humà en el que vivim, no podia passar de cap manera desapercebut un fenòmen de tal envergadura. Tal és el cas dels catedràtics Antonio López Gómez (1978) (”El veraneo tradicional en las costas valencianas. Barraques y casetes de la mar en la Huerta de Gandía”. Cuadernos de geografía, núm. 22, p. 1-28) o de Fernando Arroyo Ilera (‘La playa de Tabernes de Valldigna (Valencia). Estudios Geográficos, 154 (1979).




Cartell del VI Novembre Cultural a Daimús. 2014




Xiquets i xiquetes a la platja de Bellreguard. Contemplen, esbalaïts, una milotxa.
 1957. Foto: Enma Koning.



El proper divendres 14 de novembre em tocarà parlar del tema a la casa de cultura de Daimús: heus aquí un breu resum així com un enllaç amb el bloc del col·lectiu Marge Gros, organitzador d'aquestes jornades.


Durant les darreres dècades, el turisme residencial ha canviat i sovint ha duplicat els nostres pobles i ciutats, tot incidint en les formes de viure, la demografia i l’economia. Això no ha estat sempre així. Les antigues platges desertes i brutes eren porta d’invasions piràtiques i de pestes mentre que deveses i marjals acollien malfactors i cultius d’arròs associats a les febres palúdiques. De la por hem passat al plaer i la festa, tot passant per la cura de la salut, associada als antics balnearis. En tot el procés es superposen i s'interrelacionen els plànols local i foraster i en ell conflueixen també diversos factors, com ara la sociabilitat burgesa i la popular, la configuració de la xarxa de comunicacions o la progressiva percepció positiva i saludable del mar, les ones i la platja.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT