JOSÉ ROMAN MARTÍ: UN ALCALDE ATÍPIC?

Sempre m'havia cridat l'atenció un alcalde franquista, que va ser "el jefe" de mon pare durant molts anys, al port de Gandia. Home agosarat, certament versàtil, políticament parlant... i bona persona, segons alguns. El passat diumenge vaig publicar a Levante-EMV (la Safor) una petita biografia seua, dins de la secció 'Persones i personatges' de l'Arxiu HIstòric de Gandia. Cal dir que en la presentació periodística va desaparéixer l'interrogant que figura en el títol i va ser identificat com a alcalde republicà, cosa que no va arribar a ser (sí bé ho va ser en el període immediatament anterior).






“Pepito” Roman va ser un comerciant i polític d'ample recorregut en la història gandiana del segle XX. No per casualitat, pertanyia a una nissaga de negociants, d'origen francés, que havia recalat a la Gandia del segle XVIII. Però això no és suficient per comprendre el seu tarannà, al llarg del qual va saber navegar en les aigües més tempestuoses. Tampoc aquestes notes breus seran prou per calibrar una vida ben intensa que va deixar moltes petjades en la història local.

José Roman va nàixer l'any 1893, fill de Melchor Roman Adrover i de Josefa Martí, casats el 1888. Segons el padró municipal d'habitants de 1910, Melchor, que vivia al carrer Major, es dedicava al comerç i la consignació de vaixells i ja es trobava vidu als seus 42 anys. José es va casar amb Dolores López Rancaño i els seus sogres foren Gonzalo López Grau, enginyer i director del Ferrocarril Alcoi-Port de Gandia, i Dolores Rancaño Barceló.

De ben jove, l'any 1920, ens trobem a José Roman com a promotor en la construcció de l'hotel Rexy, al carrer Major, el qual va reformar uns anys més tard, el 1926, i també el 1960. També el 1920, al seu darrere, construïa el teatre Royalty, la façana del qual encara es conserva. Amb aquestes accions, el modernisme penetrava a Gandia, de la mà d'arquitectes formats a l'escola de Barcelona.

També per aquests anys obrava la seua mansió a la cantonada entre l'avinguda marqués de Campo i l'avinguda d'Alacant, aleshores carrer de Canalejas (avui seu d'una sucursal bancària).

En la mateixa dècada, ell i altres exportadors promogueren diverses millores en la carretera del Grau, avançant diners que l'Ajuntament no tenia. No era estrany que la família Roman fes de banquer del municipi.

Tampoc no era extraordinari, en aquells feliços vint, que el seu oncle, José Roman Adrover, demanara permís per construir dos hotels en la continuació del passeig Gómez Ferrer, junt al ferrocarril d’Alcoi.


Entre 1921 i 1923 va ser diputat provincial pel districte de Gandia, després que son pare Melcior n'havia estat elegit l'any 1918 i encara, el 1923, seria nomenat diputat a Madrid, on hi va ser per uns pocs mesos, previs a l'alçament de Primo de Rivera, el setembre d'aquell any. Ambdós militaven entre els liberals albistes, a l'esquerra de les forces dinàstiques. A les darreries de la dècada,  després de les alcaldies del general Ripoll i de Joaquim Sendra Sendra, Josep Roman presidia l'ajuntament de transició entre la caiguda del general i la proclamació de la II República (des de maig de 1930 a l'abril de 1931).

L'abril de 1931 entrava de bell nou a l'Ajuntament com a regidor del bloc monàrquic, però ben prompte, el 1932, junt a Cano Mayans o el seu amic Vicent Palmer, s'integrava en el PURA, el partit dels republicans blasquistes que hegemonitzava bona part dels ajuntaments del moment. No era això massa estrany, ja que Lerroux i els blasquistes de Sigfrido Blasco estaven derivant cap al centre-dreta.

Durant la guerra civil de 1936 a 1939 veuria ocupat el xalet modernista de la seua família al passeig de les Germanies (després xalet de Monzó i ara Centre Germanies) per la colònia “Vida Libre” de la CNT. D'un altre costat, les milícies de l'Esquerra Republicana (IR) feien el mateix amb l'edifici de Foment d'Agricultura, Indústria i Comerç, institució a la què es trobava íntimament vinculat i de la qual va ser president, entre 1927 i 1930. Segons una acta de la Junta Local Qualificadora per a la Incautació de Finques Rústiques, de juliol de 1937, José Román havia fugit en el moment de la sublevació. De fet, es pot trobar també el seu nom en algun llistat de desafectes.

Després de l'alcaldia de Jesús Fuster (1940-1943), que va ser metge militar de l'exèrcit revoltat, a més de fill, germà i cunyat d'assassinats durant el conflicte civil, arribava a la presidència municipal Hibernón Gregori: un falangista d'abans de la guerra, excaptiu i excombatent, que presidí l'Ajuntament entre 1943 i 1947.

Cap al final d'una llarga postguerra, Roman va arribar el desembre de 1947 a l'alcaldia, càrrec que ocuparia fins a l'agost de 1954. Certament, per a tal cosa va haver de comptar amb el favor del molt falangista governador civil Ramon Laporta Girón (1943-1950); però el seu perfil era diferent dels anteriors alcaldes; casava millor amb l'època de Diego Salas Pombo (1950-1956), en la qual el passat polític pesava menys que no a la postguerra.

El 23 d'octubre de 1976 tenia lloc el seu decés i l'endemà era enterrat al cementeri de Gandia. La corporació municipal acordava traslladar a la seua família, particularment a la seua vídua, Dolores López Rancaño, el seu sentiment i el fet de considerar-lo model d'honradesa i ciutadania. Al capdavall, José Roman era paradigma  de l'home de comerç gandià amb una forta implantació no solament econòmica sinó també familiar, social i política. Un home dels que ara hom vol qualificar d'emprenedors, trempat i esbellusat, capaç de navegar al través de tota mena de moments històrics. Un alcalde, segurament, a la mida de la seua ciutat i del seu temps.

L'ALCALDE 'PEPITO ROMAN'

L'ajuntament que va presidir entre 1947 i 1954 tenia al davant no pocs reptes, alguns dels quals van ser acomplerts o conduïts. A més a més, començava a parlar-se d'un ‘plan general ordenativo’ d’obres i accions d’interés públic, fonamentalment en els camps de la cultura i l'urbanisme.

Entre les qüestions plantejades hi havia la creació d'una biblioteca municipal (que seria inaugurada el 1959) o la reobertura de l'Institut Ausiàs March, la qual cosa es va aconseguir l'any 1950. El poeta Joan Climent seria el funcionari delegat per a tal afer. La caserna de la guàrdia civil, la construcció de l'edifici de correus o palau de comunicacions, així com els habitatges d'iniciativa pública, eren uns altres temes importants en l'agenda municipal del moment. Fins i tot, Roman parlava de la necessitat d’enllestir la demolició i urbanització del Raval (sic).

De la seua alcaldia cal remarcar especialment el que aleshores s'anomenava 'Ornato playa norte' i que, al capdavall, seria l'inici real de l'urbanització de la platja, la qual es va realitzar a partir del 1950, de la ma del seu amic i antic alcalde republicà Vicent Palmer Terrades.

IL·LUSTRACIONS

-  Dinar amb la duquesa de Gandia a la casa de José Roman. 1948. Fons Jesús Giner. AHG, CA-2724.
- Casa cantonera de José Roman a l'avinguda d'Alacant. Foto Garcia Garrabella. 1955. AHG, CA-25750021
- Visita d'autoritats al port de Gandia amb motiu de la inauguració d'unes obres. Entre elles el governador Civil Jesús Posada Cacho i l'alcalde de Gandia en aquells moments, Juan Lorente. José Roman fa una explicació. Foto Dimar. 1964. AHG, CA-29890_0012


Comentaris

Molt intessant l'article Jesus!, seria bon empresari!, i pel que dius de bona persona seguranment també. JA saps que va conseguir traure de la pressó model de valència mon tio Salvador Estruch Alfaro. Tenia una una relació comercial amb mon tio que era corredor de taronaja, però ugetista empresonat en 1939, tot i això Pepito Roman, va fer tot el possible per traure lo i ho va aconseguir. Salut!
M'alegre que tingues eixos records positius del Roman. Mon pare va treballar per a ell més de vint anys.
Per cert, estàs guapot en la afoto: sembles tot un parot cofoi -amb motiu-!

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD