MITJANS D’INCOMUNICACIÓ I DE PROPAGANDA

PER A QUÈ VOLEM ELS MITJANS DE COMUNICACIO SI NO ENS DIUEN EL QUE PASSA REALMENT? O SI ESTAN COMPRATS I VENUTS. 


Saber de debò és un problema gros. Si a això afegim un sentit ètic o, pitjor encara, el fet de ser bona persona, la cosa es complica encara més, si cap, fins a límits superlatius.

No és el meu cas, però dic això perquè realment és indignant el que passa un dia sí i l'’altre també als diaris i a molts mitjans: es busca l’embolic, "el lío", pegar al contrari, seguir el joc a uns polítics ben poc respectuosos amb les persones i amb la realitat dels fets (per dir-ho suaument). Amb això, amb l’interés per vendre sang i amb la mandra o la covardia per enfrontar directament els fets, el món periodístic es fa còmplice d’una gran mentida de la qual pretén beneficiar-se. Però que ens perjudica a tots.

Dic això arran de l’enrenou que s’ha armat per la pretesa inscripció en un padró municipal d’immigrants per tal que voten a les eleccions. Cap mitjà, que jo sàpiga, ha informat realment del que ha passat.

Començant pel fet que no es tractava d’inscriure gent nova en el padró d’habitants sinó de comprovar si estaven ja inscrits per tal de poder passar al padró electoral. Si es tracta de gent estrangera, aquesta no passa directament al padró electoral sinó que cal demanar explícitament ser inscrit. Ací es poden produir problemes administratius, és clar: però aquests no haurien de passar a l’òrbita de la polèmica política perquè, en aqueix cas, tot es descontrola i se’n va pels aires com si hagués esclatat una bomba.


Tot són cortines de fum, intents de sortir-se’n exculpats i, al bell mig de tanta boira (o gasos lacrimògens) resulta impossible saber el que ha passat si un no està informat de primera mà [i, si algú en sap, tindrà valor per dir-ho? Tindrà els altaveus escaients? El creuran?].

El resultat són plors dels implicats, desviació de l’atenció dels problemes reals, balafiament de paper, de diners i d’energies i, el que és pitjor, una pèrdua general de confiança: la instal·lació general del malestar i la malfiança.

Sé de l'esforç d'un bon grapat de periodistes per mantenir la dignitat de la professió... però no sembla que el context ajude o valore eixa inclinació. De fet, conec a no pocs redactors acomiadats de mitjans per a ser substituïts per 'palmeros' sense cap títol acadèmic. O el que és pitjor: titulats exercint de propagandistes.

Un altre fet recent que mou a la reflexió és el tema de Bàrcenas: serà precís que tots els mitjans de comunicació i “tots” els periodistes es mobilitzen, gregàriament, per perdre 24 hores a la porta de la presó i veure com eix aquest senyor? On està la notícia, allò rellevant i significatiu? És que no passa res més important en Espanya? No seria prou que una càmera o dues captaren el moment? Després, diguem que el periodisme d’investigació no funciona. O és que no interessa, realment, investigar, saber l’origen cert i real de les coses? Potser és massa feixuc. I perillós.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD