Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

CONNEXIONS PERDUDES

Imatge
A propòsit de  La Vieta: una Aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia. Josep Vicent BATALLER; José Manuel FERNÁNDEZ; Fernando RODRÍGUEZ.
Carcaixent: Edicions 96, 2014.






Aquest llibre és una petita gran constel·lació on trobarem memòria i literatura adobades amb història, història local, històries personals i fins i tot amb història-ficció. Un còctel certament equilibrat i saborós que no ens deixarà decebuts. Que agrada. Està fet amb gana i amb gust.
Una altra qüestió és la pruïja indefugible que els arxivers tenim, entestats com sempre estem en saber dels orígens i de la datació de cada informació així com, ni més ni menys, conéixer 'el context de creació dels documents' (cosa, pel que es veu, cada cop més quimèrica).
En qualsevol dels casos, una de les coses positives d’aquest llibre és, sens dubte, que ens obliga a girar el coll cap a una població pròxima amb la que hem tingut moltes relacions en el passat i que a hores d’ara sol passar certament desapercebuda pe…

MIRAMAR, UN POBLE REEIXIT

Imatge
A propòsit de la presentació del llibre de Gabriel Garcia Frasquet, Miramar, l'Espai Viscut.
Miramar té avui la fortuna de ser, a més d'un poble 'aseat', un col·lectiu amb un poder municipal sòlid i ben estructurat. Altrament dit: una maquinària municipal certament exemplar; que funciona sense escarafalls, sense soroll, sense endeutaments i amb una efectivitat que ja voldrien per a si moltes de les grans institucions de l'estat i no poques empreses privades que s'autoproposen com a productives i competitives.



He de reconéixer que cadascú conta segons li va el ball. Va haver-hi un dia en què el seu alcalde em va llogar i va pagar puntualment els meus honoraris. Però sé que això és la norma a Miramar. No l'excepció.
Tanmateix, no anem a parlar ara de política (si bé caldria que alguns prengueren nota del que acabe de dir). Anem a parlar d'història (al capdavall, també una altra forma de fer política) i en particular de la més propera.
Certament, allò que cone…

MÉS GANDIA

Imatge
Finalment, ha parit la burra. Hi ha pacte d'un sector important de les esquerres plurals a Gandia i, certament, ens hem de congratular per eixa simplificació dins de la diversitat indefugible de la progressia. Ja no hi haurà el dilema que molts teníem; de si una miqueta més cap ací o una miqueta més cap allà. De si sóc més nacionalista o més obrerista; de si sóc de països catalans o de país valencià... Francament, no crec que calga fer dogmes d'aquestes qüestions i sí començar a introduir formes més humils, racionals, valencianes i solidàries de portar avant la gestió pública. Sobretot en una situació d'emergència moral i econòmica com la que patim.


Al darrere, crec que hi ha una qüestió ben important: molt de personal procedent del 15 M s'ha integrat en aquesta plataforma i ha començat a veure que cal fer tasca en i des de les institucions. Això és bo. Hi ha hagut, i hi ha, un clivell excessiu entre els clams del carrer i els responsables de conduir l'administració…