MIRAMAR, UN POBLE REEIXIT

A propòsit de la presentació del llibre de Gabriel Garcia Frasquet, Miramar, l'Espai Viscut.

Miramar té avui la fortuna de ser, a més d'un poble 'aseat', un col·lectiu amb un poder municipal sòlid i ben estructurat. Altrament dit: una maquinària municipal certament exemplar; que funciona sense escarafalls, sense soroll, sense endeutaments i amb una efectivitat que ja voldrien per a si moltes de les grans institucions de l'estat i no poques empreses privades que s'autoproposen com a productives i competitives.




He de reconéixer que cadascú conta segons li va el ball. Va haver-hi un dia en què el seu alcalde em va llogar i va pagar puntualment els meus honoraris. Però sé que això és la norma a Miramar. No l'excepció.

Tanmateix, no anem a parlar ara de política (si bé caldria que alguns prengueren nota del que acabe de dir). Anem a parlar d'història (al capdavall, també una altra forma de fer política) i en particular de la més propera.

Certament, allò que coneixem com a història local va experimentar, sense dubte, un important florir acadèmic, social i polític allà pels anys 1970 i 1980. A la comarca de la Safor podríem recordar les revistes Ullal (1982-1988), Espai Obert (1994-1998) o també l'actual Revista de la Safor, anuari del CEIC Alfons el Vell, magistralment dirigit pel pare Enric Ferrer Solivares. Sense entrar en un bon grapat de revistes més locals: Capdells, la Cisterna, la Falzia, Bresca...

Tot i reconéixer aqueix context engrescador, tampoc no hauríem d'amagar nombrosos problemes, socioculturals i teòrics, a l'hora de concretar la història local. De fet, per començar, la relació entre la 'història-història' (ciència) i la història geogràficament localitzada pot ser certament contradictòria:

És el llenguatge acadèmic el més escaient per comunicar la història a un públic ample i divers?

O, a l'extrem contrari: ha de reduir-se la història local a un recull d'anècdotes i de petites històries inconnexes i insignificants?

És la història local una mera concreció en l'espai de la història d'Espanya o del País Valencià?

Pot aportar la història d'un sol poble alguna cosa a la HISTÒRIA en maiúscules?

Francament, sóc dels que pensa que hem d'encarar la història dels pobles sense complexos, ni d'inferioritat ni de superioritat. No val a dir que som un trosset de la història d’'Espanya, del País Valencià o de la Safor.
Cada poble té la seua personalitat, les sues particularitats, el seu cor. I caldrà establir un diàleg, constructiu (dialèctic), entre els casos particulars i les tendències, entre les persones individuals, les famílies i els pobles, entre l'home i el medi que l'envolta i que s'entesta en transformar, cultivar, desguassar... o construir.

Miramar és sens dubte un cas especial: l'he percebut com un poble discret, pudorós i un dia vaig intentar entrar en la seua història sense ferir aqueixos sentiments, però intentant alhora posar damunt la taula els fets i les realitats contrastades.

Per a mi, formar part de "l'equip" d'historiadors de Miramar ha estat una experiència molt positiva, particular i irrepetible. He vist i experimentat la voluntat de construir la memòria d'un poble en el marc d'un programa institucional constant, intencionat i coherent. Un programa a mida, 'ad hoc', que s'’escapa a la fabricació en série i s'ha particularitzat i diferenciat d'allò que s'ha fet a la majoria de pobles de la Safor i de les comarques valencianes. 

Tot això, malgrat els entrebancs que comporta el procés: sabrem guardar un equilibri adient i proporcionat entre el saber acadèmic i la divulgació?reeixirem en comunicar i ser entretinguts sense caure en la coentor o en la vulgaritat? serem capaços de retratar i penetrar en l'esperit i l'ànima del poble sense ferir o molestar cap sentiment?

Francament, és de justícia felicitar tot el poble de Miramar. Per haver-nos donat l'oportunitat d'estudiar i de dialogar. Cal, de totes totes, reconéixer un èxit col·lectiu: des de la discreció, des de la humilitat, però des del treball constant que, finalment, dona fruits.

Fotos: escapadarural.com i redturismo.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD