MUNTANYISME MINIMALISTA

Antigament hom solia dir, d’una forma més senzilla, ‘paseos por la montaña’. D'aquells que es feien prop de casa. En realitat, el que faig alguns diumenges i dissabtes no és més que això. Si no t’has comboiat en una colla o en una empresa més séria i organitzada, pegues un volt per les rodalies muntanyenques que, afortunadament, donen molt de sí: el massís del Mondúber (que ja no sabem com escriure-ho), la serra d’Ador, el Tossal Gros, la serra de Corbera...



Allò curiós del cas és que, ja avançat en anys, encara hi ha oportunitat per descobrir noves sendes i nous espais ben prop de casa. No es tracta, ara, de renunciar a pegar un volt per París, Amsterdam o Sant Petersburg, però certament és un goig camejar per eixes fites, entre les roques i la mar, o entre l'horta, el secà i els pinars que s'empoderen de terres, cada vegada més abundants, que ja no tenen qui les cultive.

Les nostre muntanyes han patit de la nostra mà i de la mà del foc. Però són generoses: a la mínima que les deixem comencen a deixar créixer el romer, el timonet, la pebrella; també l'argelaga, és clar.





En la primer foto teniu una perspectiva poc usual de l'ermita de sant Antoni, de Benirredrà-Gandia, des dels dipòsit de les aigües d'aquest poble

En la primera de les tres darreres fotos hi ha el Xavi Ròdenas fent una de les seues explicacions en una eixida a la vall de la Casella d'Alzira.

Les dues darreres perspectives estan preses des del Pla Gran que queda entre la senda dels Vinaters, que va de Marxuquera a Xeresa, i el Castell de sant Joan o de Bairén. En la segona es veu al fons la platja de l'Auir.

Comentaris

Jorge Garcia Polop ha dit…
Estimat Jesús: Estin passant exactament per la mateixa època de descobrir els camins i les muntanyes de les rodalies. Finalment la sensació és que coneixem ben poc fins i tot racons que queden a dos pasos de casa. Una aventura és la de recorrer el Serpis i el Vernisa pel seu llit. Salutacions
Sí que és cert, recórrer el riu per dins, i alguns barrrancs de Marxuquera, per exemple, és molt bonic. Encara ho seria més si baixara aigua... !

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT