TRENS, NOSTÀLGIA I FUTUR

Fa pocs dies es presentava a Xeraco el darrer número de l'Escudella, la revista d'Història i Cultura que fa el col·lectiu la Goleta,  amb el patrocini de l'Ajuntament d'aquest poble.

Aquest número 8 està ple d'articles plens de records sobre 'quaranta anys sense tren': s'entén que sense el tren que anava de Carcaixent a Dénia perquè ara, Xeraco és un dels pobles, gran i vitalista, que sí té una estació nova de via ampla (des de 1972) i certament ben visitada i activa.

El número traspua la nostàlgia de les vies, de l'estació antiga on els xiquets jugaven amb els vagons abandonats. Hi ha una foto preciosa de la inauguració primigènia: el 1864! (no tinc clar que fos el 1859, com s'hi diu). I moltes altres, aquests dies exposades a la casa de cultura de Xeraco: l'antic moll; vestigis d'un antic pont sobre el barranquet de Na Vinyoles; el pas a nivell del camí de les Fonts; la caseta de la guardabarreres de Xeresa, i fins i tot alguna de l'excavació del túnel actual, allà pel 1970.

No obstant, em fa la feta que l'esforç per recordar i plasmar sobre el paper no era solament fruit de la recança o d'una vocació notarial per deixar constància d'uns temps certament coberts de glòria. Perquè el primerenc tramvia de 1864, el primer tren a vapor de 1881 o l'estació de 1972 són fites certament notables: d'aquelles que marquen una època, que creen punts clau, geogràfics i econòmics.



Al capdavall, en la presentació, no podia deixar de surar una certa frustració pel que no ha estat possible. Fonamentalment el tren de la costa, vers Dénia i Alacant, que, malgrat els projectes, les promeses i les repetides reivindicacions (1906, 1925, 1974...) no ha estat possible.

Pepito Roman, alcalde de Gandia pel 1953, en referència a la manca d'una via ampla a Gandia, va dir, a Foment, que aleshores estaven... como en 1907. El mateix articulista de 'Gandia, la voz del Distrito', amb el jou i les fletxes, tot i cantant, com 'tocava', les virtuts i amor a Gandia del governador civil, feia referència a la necessitat de ser 'insistentes, infatigables, tenaces, hasta pesados -en una palabra, eficaces- pel que fa aquesta mena de reivindicacions. Demos la sensación de que el obrero manual, el agricultor, el comerciante, el industrial y el intelectual tienen tanto interés como las mismas autoridades (sic)... Allò cert és que 20 anys després arribava la via ampla a Xeraco i Gandia.

Tanmateix, la via ampla a Oliva, Dénia i Alacant es resisteix una i una altra vegada. Per què, cal preguntar-se? Ens conten mentides? Tenim uns polítics fluixos i poc reivindicatius? No són capaços d'arribar a un consens necessari? És que, al capdavall, no pinten fava? És l'estat centralista, alié a nosaltres, el que marca les línies i les inversions? No hi ha hagut prou pressió popular o no votem el que caldria? 

Potser hauríem de replantejar-nos moltes coses: potser hauríem de ser més humils, o més ambiciosos, i rellançar el magma vertebrador de les Comarques Centrals Valencianes.


Màquines antigues: historiastren.blogspot.com. La de la màquina del tren d'Alcoi consta ser de Xavier Santamaria. La darrera foto és del que hi ha, avui, de 'tren de la costa'. El tram Dénia-Alacant en mans de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, però amb escassa inversió i modernització. Foto tren de la costa: www.infonoticiasgandia.com

Comentaris

Oscar Marti ha dit…
Bon article, gràcies per la informació. Salut

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI