Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2015

UN SEGELL VALENCIÀ

Imatge
Semblava que el nostre País, com a part espanyolíssima i llevantina d'Espanya, no tingués cor propi. Immersos com hem estat en el miratge d'una festa ruïnosa i una traca corrupta, havíem perdut no ja la identitat sinó també l'autoestima. Certament, fins ahir mateix, feia vergonya eixir de la terra i declarar-te valencià.
Potser això haja de començar a canviar. En la recent nit electoral, els periodistes i comentaristes de les grans televisions s'han omplit la boca esmentant la ruptura política que han significat els triomfs de les plataformes ciutadanes, especialmente, és clar, a Barcelona i Madrid.
Quan aterraven a València, com és habitual, donava la impressió que no entenien massa bé què passava. Ací el triomf del món de 'podemos' no era tan obvi i en canvi hi havia un altre producte polític que no casava ni amb el pluralisme català ni amb el monolitisme de Madrid.
Afortunadament, ja era hora, els valencians hem començat a manifestar-nos com a valencians, també…

LA VALLDIGNA I EL SEU COR CONTEMPORANI.

Imatge
Antoni CALZADO ALDÀRIA.
La Valldigna, un món en conflicte (1931-1979).
Simat de Valldigna: la Xara Edicions, 2015.


La Valldigna no és un territori qualsevol. Té una personalitat molt marcada i una història llaurada per un munt de plomes, algunes d’elles ben destres i esmolades. El repte que tenia Toni Calzado al davant era gran. Però també és cert que comptava amb un arsenal metodològic considerable, en bon ús, i una experiència investigadora ‘que es toca el basto’. Tot plegat, era de preveure un producte matisat i ponderat.
Aquest llibre és un passeig pel segle XX de la Valldigna. Un període poc explorat fins fa poc i pel qual es fa ben difícil ‘passejar’ sense ensurts i daltabaixos. Toni s’ha proposat fer història local sense tancar-la o aïllar-la del seu context i de les influència externes. I ho ha aconseguit.


S’ha plantejat també, fins i tot, el ‘més difícil encara’: passar de la memòria viscuda a la ciència històrica precisament en uns temps en que se’n parla molt més de “memòria” q…

VOTAR AMB TRELLAT

Imatge
En aquestes eleccions locals és evident que, a Gandia i des del món progressista, ha sorgit una pluralitat d'opcions certament excessiva. Al meu veure, és claríssim que en sobren un bon grapat. Sent benèvols, les podríem qualificar d'alternatives ‘fantasma’ o nascudes ‘per a despistar’ i dividir (encara més) el vot de l'esquerra. Això sense aportar cap fonament social o diferenciació ideològica. 

Si voleu votar en clau progressista tenim un PSPV-PSOE renovat amb una bona llista. Una candidatura + Gandia que ha aconseguit un dels somnis de l'’esquerra de l'esquerra: conjuntar nacionalisme, obrerisme i ecologia, a més d’'aplegar moltes persones provinents del 15 M i altres moviments socials. Encara, si no vos fa cap d'aquestes dues, tenim l'aventura de Podemos-Podem, si bé no sabem ben bé si són assemblearis o centralistes. Però parem de comptar: la resta, fum de canyot o polítics que han perdut el nord.



r-siston.over-blog.com