LA DIFICULTAT D'ENTENDRE EL MÓN: I MÉS DE PREDIR EL FUTUR

Entendre el món amb onze pensadors contemporanis.

Zygmunt Bauman, John Grea, Ágnes Heller, Alain Touraine, Judith Butler, Saskia Sassen, Jeremy Rifkin, Seyla Benhabib, Richard Sennett, Tzvetan Todorov, George Steiner / Carles Capdevila [entrevistador].
Barcelona: Arcadia, 2015.


Potser una temptació humana siga simplificar la complexitat, resumir allò que és molt llarg i costós de contar, fer ‘pastilles’, també, d’uns pensaments treballats al llarg de tota una vida.

En tot cas, escoltar les veus de personatges com els que hi ha escrits a dalt no és poca cosa, per breus que siguen les converses i per inabastable que siga copsar els immensos recorreguts intel·lectuals de cadascun d’aquests pensadors, sociòlegs o humanistes. També hi ha, això sí, el perill afegit que acabem el llibre i siguem poc capaços de discriminar el que ha dit cadascun d’ells.

En tot cas, sí hi ha alguns denominadors comuns, si no a tots, sí a molts d’ells. Des de l’honradesa intel·lectual, en la seua majoria es senten incapaços de predir el futur; o de definir si estem o no en una etapa de transició a una altra era. El futur inquieta a molta gent, com ara el mateix entrevistador, Carles Capdevilla, director del diari Ara i immers en els conflictes que suren dia a dia. Però, evidentment, crec, el futur és obert: podem millorar, col·lectivament, però també empitjorar. I les percepcions, a més a més, poden ser contradictòries. En tot cas, com diu Benhabid (i com hem experimentat en els darres anys) s’albiren transformacions polítiques inesperades.

En tot cas, no està gens malment repassar el pensament madur d’una colla semblant, vinga del dolor, de la vida, de l’estudi, de la passió o de tot plegat.

Hi suren nous/vells valors, com ara la ‘dignitat’ reivindicada per Touraine, al mateix nivell que la igualdat o la llibertat. El procés de subjectivació front a l’instrumentalisme dels éssers humans. Hi sura la imparable transformació dels estats; els atacs a la democràcia, des de dins. Butller defineix la democràcia com a lluita. Benhamid reivindica una nova manera d’entendre allò universal com un diàleg entre identitat i diferència. 

Com no, aflora igualment la violència: Butller s’ha parat a reflexionar sobre els morts plorats i els que no són massa o no gens plorats; o sobre la polèmica definició d’escuts humans al bell mig de les guerres mediàtiques; no ens pot deixar indiferents la vella sentència de Gautier, citada per Steiner: ‘abans la barbàrie que no pas el tedi’ (plutôt la barbarie que l’ennui)...


I, al capdavall, brollen i ens preguntem per les actituds: ser optimista... perquè és l’única solució (Todorov). Revé el ‘misteri’ final de la creació i la qualitat humana; o la pregunta que ha obsedit Steiner en la seua vida: ‘perquè la joia filosòfica, estètica i moral ha participat en el sadisme i la inhumanitat i no els ha previngut’?

La veritat és que és un llibre útil. Que sintetitza però, evidentment, obre perspectives i mou curiositats. L’entrevistador, Carles Capdevila, sembla haver gaudit bona cosa en la seua doble vessant de periodista i filòsof, tot obsedit per la interpretació de l’actualitat. A més, ens ha fet unes presentacions i unes preguntes breus i concises, 'ad hoc'.


Fotos: Steiner: www.flickr.com; carlescapdevila.com

Comentaris

Ahir el vaig tornar a la Biblio Central. Vaig suggerir la compra i ara el tenen.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI