Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2015

LA MARJAL DE BAIRÉN I ELS DUCS DE GANDIA

Imatge
Darrerament proliferen molt els estudis i llocs on es parla de la marjal de Gandia-Xeresa-Xeraco. Un nom massa complicat i hipercomposat: no us sembla? Per al qui no ho recorde, cal dir que, en un principi (si més no, des de l’edat mitjana) Bairén presidia una unitat territorial que més endavant, amb el naixement de la ciutat de Gandia, seria coneguda com a terme general de Gandia o ducat de Gandia. Un terme que abastava des de la Valldigna fins els territoris del Rebollet i del castell de Palma (amb la mar, és clar, a llevant).
Avui anem a refrescar la memòria d’un document important, expedit pel papa Inocenci VIII, el 1486, pel qual es concedia a la casa ducal borgiana els delmes i les primícies de les terres incultes i llacunoses sota el Castell de Bairén.
Cal dir que això no era exactament la propietat sobre aquestes terres, però sí l’exercici d’un dret que permetia l’Església recollir una desena part de tots els fruits collits i encara de les primícies, ço és, els fruits més tendre…

"FRANCISCO DE BORJA, EX-DUQUE DE GANDÍA Y EX-SANTO"

Imatge
Santificar algú no deixa de ser una manera de fer-lo tan excels com intocable. Tanmateix, en el fons, la voluntat de blindar una persona, una imatge o uns valors ve a potenciar el seu anvers: el desig de transgredir, fins i tot de violar. Potser fora un poc el que va passar quan les cremes d’esglésies i sants en certs moments; com el no massa llunyà de l’estiu de 1936.

Francesc de Borja és un cas ben delicat i paradigmàtic. Santificat, en bona mida, per compensar els pecats dels seus progenitors, és en un altar ben potent i ben defensat: general dels jesuïtes, capdavanter de la contrareforma, amic de l’emperador Carles V, patró de la ‘seua’ ciutat Gandia i, per si això fora poc, seductor dels seus potencials detractors.
Fóra especialment difícil tornar a la condició humana i imperfecta un semidéu com el ‘nostre’ després de processos, complicitats i poders fàctics i intel·lectuals tan amplament i complexament combinats per completar la tasca mitificadora-santificadora.
L’altre dia, regira…

HISTÒRIES DEL RAVAL (III)

Imatge
L'ANTIGA MORERIA ES REMOU I S'EXPANDEIX



Certament, com no ens cansem de repetir-ho, hi ha encara molt per esbrinar sobre el Raval. Tant a nivell arqueològic com pròpiament documental i històric. No és fàcil trobar un fil argumental sòlid sense acurades coneixences prèvies sobre els seus habitants, les seues institucions, els seus negocis i la seua idiosincràsia particular.
Tot i això, podríem aventurar quatre grans etapes d'existència o d'expansió. En una primera, potser arran de la construcció del pont vell, pel 1310, el Raval havia de ser una part essencial i primigènia d'una Gandia 'primitiva' que prenia forma a la vora i en paral·lel al riu d'Alcoi. Aleshores hi convivien cristians i mudèjars.
En un segon moment, des de les darreries del segle XIV, el Raval seria ocupat majoritàriament pels habitants musulmans, sobretot arran de les disposicions preses pel famós i decissiu duc Alfons d'Aragó i Foix, 'el Vell'. Aleshores prendria un clar con…