HISTÒRIES DEL RAVAL (III)

L'ANTIGA MORERIA ES REMOU I S'EXPANDEIX



Certament, com no ens cansem de repetir-ho, hi ha encara molt per esbrinar sobre el Raval. Tant a nivell arqueològic com pròpiament documental i històric. No és fàcil trobar un fil argumental sòlid sense acurades coneixences prèvies sobre els seus habitants, les seues institucions, els seus negocis i la seua idiosincràsia particular.

Tot i això, podríem aventurar quatre grans etapes d'existència o d'expansió. En una primera, potser arran de la construcció del pont vell, pel 1310, el Raval havia de ser una part essencial i primigènia d'una Gandia 'primitiva' que prenia forma a la vora i en paral·lel al riu d'Alcoi. Aleshores hi convivien cristians i mudèjars.

En un segon moment, des de les darreries del segle XIV, el Raval seria ocupat majoritàriament pels habitants musulmans, sobretot arran de les disposicions preses pel famós i decissiu duc Alfons d'Aragó i Foix, 'el Vell'. Aleshores prendria un clar contingut d' "apartheid", de getho. Si més no, físicament, la seua configuració no variaria molt al llarg del segle XVII.

El XIX, però, sobretot el seu darrer terç, significava l'esclafit d'una ciutat que assolava les seues muralles, superava les seues pors seculars i s'escampava pel seu prat del sud i l'hort de Roda; tot per tal de traçar nous carrers rectilinis i realitzar una eixampla planificada sobre les antigues partides de Portetes i l'Assoch.

Del seu costat, l'activíssim i interessant carrer dels Obradors era reestructurat i anava prenent la forma de la Gandia 'moderna' que hui coneixem. Així es pot observar en el plànol adjunt, obra de Fidel Garrido i Pasqual Boigues (1876), conservat a l'Arxiu Històric de Gandia. En negre, les línies aleshores existents. En roig (aproximadament) les actuals. Observeu els puntets que representen els pòrtics.

La porta d'Oliva (en la lletra 'E') seria enderrocada i començaven a obrar-se cases en la baixada cap al riu, actual carrer Oliva.

El 1882 s’encetava la reculada de l’alineació, cosa que va dur a l’enderroc de totes les façanes antigues i en va canviar totalment l’aspecte. L’ímpetu municipal per escometre la reforma fou gran. Aquell mateix any s’encetaven cinc expedients de ruïna. No obstant això, l’oposició davant d’aquesta reforma faria que la consolidació de les noves línies es dilatara en el temps.

Al mateix temps que s’efectuaven aquestes reformes, la construcció del nou pont a la carretera d’Alacant alterava l’epicentre comercial de la vila i encetava el declivi comercial d’aquesta zona.

L'alineació provocaria la desaparició de la plaça dels Obradors, la qual comunicava amb la plaça del Quarter o actual inici del passeig Germanies. Una zona que ha mutat la seua morfologia d'una forma constant i veloç.


Molts altres canvis tindrien lloc al voltant de la Plaça de sant Josep i altres parts del Raval fins que, tot alhora, naixia el Prado i els seus voltants. 

Així doncs, podem dir que la tercera etapa d'expansió seria la conformació del Prado i els seus voltants, conduïda pels dirigents de la ciutat de les darreries del XIX. Josep Rausell, hereu de Moran Roda, per la banda progressista, i Lluís Vallier i Garcia Alesson, marqués de González, pel costat dels conservadors. 

El fet d'arribar a conformar l'avinguda del Raval, pels anys 1920, provocaria la constitució d'un nou i important sector del barri que, d'entrada, podia ser identificat amb algunes indústries i, més avant, seria conegut per acollir un nou i flamant institut d'ensenyament mitjà: el 'Francisco Franco', avui 'Maria Enríquez'.

Potser la quarta puga ser la que ens ha portat a botar diferents i successives fronteres: l'avinguda del Raval, primer, l'antiga via del tren, després, i encara, finalment, fins arribar a l'Alqueria de Martorell, la mateixa ronda de circumval·lació i el mateix terme del Real de Gandia.



Il·lustracions: primera: vista del Raval a primeries del segle XX. Col·lecció de Rafa Martínez. Foto 4. Pont vell d'Oliva a les primeres del segle XX. Col·lecció de Rafa Martínez. Imatge segona: fragment de plànol. AHG.  Tercera imatge: vista del passeig de les Germanies cap a 1940. A l'esquerre el desaparegut carrer Sant Ponç, la farmacia San José i Ultramarinos el Guayabal. AHG.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD