"FRANCISCO DE BORJA, EX-DUQUE DE GANDÍA Y EX-SANTO"

Santificar algú no deixa de ser una manera de fer-lo tan excels com intocable. Tanmateix, en el fons, la voluntat de blindar una persona, una imatge o uns valors ve a potenciar el seu anvers: el desig de transgredir, fins i tot de violar. Potser fora un poc el que va passar quan les cremes d’esglésies i sants en certs moments; com el no massa llunyà de l’estiu de 1936.


Francesc de Borja és un cas ben delicat i paradigmàtic. Santificat, en bona mida, per compensar els pecats dels seus progenitors, és en un altar ben potent i ben defensat: general dels jesuïtes, capdavanter de la contrareforma, amic de l’emperador Carles V, patró de la ‘seua’ ciutat Gandia i, per si això fora poc, seductor dels seus potencials detractors.

Fóra especialment difícil tornar a la condició humana i imperfecta un semidéu com el ‘nostre’ després de processos, complicitats i poders fàctics i intel·lectuals tan amplament i complexament combinats per completar la tasca mitificadora-santificadora.

L’altre dia, regirant i descrivint dossiers de premsa a l’Arxiu Municipal, vaig topar amb un article 'curiós' de Joan Fuster, d’aquells que té la virtut de no deixar indiferent ningú, amb la seua habitual insolència. 

L’articlet estava publicat a la cartellera ‘Qué y dónde’, en el seu número 158, de l’any 1981. El títol era ‘Una anècdota suau’ i en ell feia referència al testimoni del senyor Forcada i Traver, de Castelló de la Plana. Forcada arribava a Gandia, afectat per l'ocupació de Castelló pels nacionals. Malgrat la guerra, a Gandia havien de fer festes i fins i tot els ‘rojos’ no van deixar de commemorar la figura del sant Duc. Però la convocatòria de la festivitat deia així: “Fiestas en honor del camarada Francisco de Borja, ex-duque de Gandía i ex-santo...” Fuster es fiava de Forcada, però no deixa de ser una qüestió per seguir desembolicant la troca fins saber-ne més exactament dels fets, que deuen ser, supose, del 1938.


Segons deia la premsa de guerra i arrepleguen Toni Calzado i Bernat Martí, "[en] Gandia ha sido barrido hasta el último hálito del jesuitismo. Han quedado extinguidas las huellas del plúmbleo dominio borjiano que pesaba sobre las almas y ya no queda ni recuerdo de los ominosos tiempos en que imperaba allí el caciquismo de D. Sinibaldo y de otros dioses menores de la vieja política". Si més no, el carrer de sant Francesc de Borja va ser substituït pel nom significatiu de carrer dels Treballadors. Però això va durar poc.

Fotos: Port de Gandia després de la Guerra Civil amb les drassanes destruïdes i el vapor "Vicente" enfonsat. Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire. Olim: SERIE 2ª IHCA 0470 (1)
Carrer Karl Marx: hauntingeurope.com.
El llibre on Enric Forcada Traver conta l' 'anèctoda' és Cavallers, falta o bona? : Histories i contalles [2ª ed.] Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1973

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI