LA MARJAL DE BAIRÉN I ELS DUCS DE GANDIA


Darrerament proliferen molt els estudis i llocs on es parla de la marjal de Gandia-Xeresa-Xeraco. Un nom massa complicat i hipercomposat: no us sembla? Per al qui no ho recorde, cal dir que, en un principi (si més no, des de l’edat mitjana) Bairén presidia una unitat territorial que més endavant, amb el naixement de la ciutat de Gandia, seria coneguda com a terme general de Gandia o ducat de Gandia. Un terme que abastava des de la Valldigna fins els territoris del Rebollet i del castell de Palma (amb la mar, és clar, a llevant).

Avui anem a refrescar la memòria d’un document important, expedit pel papa Inocenci VIII, el 1486, pel qual es concedia a la casa ducal borgiana els delmes i les primícies de les terres incultes i llacunoses sota el Castell de Bairén.

Cal dir que això no era exactament la propietat sobre aquestes terres, però sí l’exercici d’un dret que permetia l’Església recollir una desena part de tots els fruits collits i encara de les primícies, ço és, els fruits més tendres i primerencs que venien a constituir 1/35 de la collita.

El document en qüestió, escrit, per suposat, en llatí, seria recuperat i ‘refrescat’ als segles XVIII i XIX per tal de defensar els drets que la casa tenia des què el papa Inocenci (predecessor del papa Borja Alexandre VI) va afavorir el primer duc gandià, Pere Lluís Borja, amb semblant privilegi.

En tot cas, allò que volia destacar era sobretot la nomenclatura utilitzada en el document: margals nuncupatis aquaticis et paludosis in districtu castri de Bayrench dicti ducatus consistentibus quas dessicatis aquis et paludibus huismodi ad culturam et fertilitatem suis impensis reducere. Aquesta llatinada, un tant macarrònica, la podríem traduir en el sentit que van ser concedides a Pere Lluís Borja i els seus successors  “marjals aquàtics i llacunes en el districte del castell de Bairén de l’esmentat ducat les quals, tot dessecant aigues i llacunes, era la seua intenció reduir a cultiu i fertilitat”.

Com es pot veure, al llarg de molts segles l’aspiració de governants i llauradors seria la de reduir a cultiu uns terrenys rebecs a ser ensinistrats i conduits per la ma humana. La història de les marjals serà un pols titànic entre una natura aigualosa i l’homo economicus.


Com és lògic, aquests documents estan servats a l’Arxiu dels ducs borgians de Gandia (AHN, Osuna, lligall 548, núm. 2) i d’ells hi ha còpia a l’Arxiu Històric de Gandia.

Aprofite també l’avinentesa per reivindicar l’interés que té la llengua llatina, tan estudiada i preada en un país tan endarrerit com Alemanya. Accepte correccions i matisacions en la traducció. Però veig negra l'existència de futurs llatinistes.


Fotos: Marjal dels Borrons al territori de Bairén. Així serien, dalt o baix, la major part de les marjals avui cultivades. https://www.flickr.com/photos/ i Bucomsa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD