Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

PEÑÍN, PEÑÍN. GANDIA, GANDIA!

Imatge
A propòsit de
Arquitectura i modernitat a Gandia
Alberto Peñín Ibáñez.
Gandia: Edicions Tívoli, 2015.





No és qualsevol cosa aquest llibret. Alberto Peñín atresora alhora un gavell important de sabers acadèmics, d’experiència professional i, si voleu, també, de “gandianitat”: un concepte inexistent que, en tot cas, s’hauria d’inventar per personatges com ell. Tot això, adobat amb un humanisme que no abunda i la perspectiva que donen els anys.

Ja en edat de jubilació, Alberto Peñín ens ha volgut fer un bon regal, als gandians i part de l’estranger, tot fent una cosa que li agrada: mirar, analitzar i redescobrir els plans urbanístics, els arquitectes i els edificis de la ciutat que, si no són emblemàtics, poder arribar a ser-ho a través d'esguards amatents, especials i sensibles.


El llibre comença amb un viatge històric per la ciutat que té vocació de ‘moderna’ i vol manifestar-ho en la seua arquitectura. En realitat, la modernitat (concepte eteri on els hi haja), per als historiadors polít…

UN BALL D'IDENTITATS: VALENCIANITAT, CATALANITAT, HISPANITAT

Imatge
No deixa de ser ‘curiosa’ la coincidència o continuïtat en el temps del 9 d’octubre i del 12 d’octubre, dies respectius del País Valencià i de la comunitat hispànica. Tot això, indefugiblement embolcallat per ‘lo procés’ d’independència de Catalunya.
Vaja, com diu Ximo Puig: ara que nosaltres volem establir una relació “normal” amb els catalans, va i resulta que se’n volen anar! Tenen la ment en un altre lloc, i no precisament en clau valenciana o de països amb comunitat de llengua. Allò primer, tampoc no els pertoca, certament. Tot just aquells que, fa més de mil anys, es van gestar i van nàixer sota el mot llatí de ‘Marca Hispanica’, a l’època de l’emperador Carlemany.
No resulta gens ni mica fàcil navegar al bell mig d’aquests conceptes, tan esvarosos i alhora tan a dins de tants cors, de tants pensadors, de tants projectes i de tantes malediccions.
Tot i això, i mira que no m’agradaria, caiguem tots, jo inclòs, en la inevitable temptació de la comparança: és que mentre que els catala…

PENSAR, INVESTIGAR. PER A QUÈ?

Imatge
A propòsit d’un article de Jesús Millan sobre el pretés fracàs del liberalisme a Espanya.

Francament, no sé si és gens prudent per part meua ficar-me ara en disquisicions teòriques i historiogràfiques.


Aquestes dues darreres paraules, trobe, tenen un enorme potencial per espantar una bona part del públic. A més a més, ja fa anys que vaig deixar les aules i departaments universitaris, allà on se suposa que han de dedicar-se a aquesta mena de debats erudits sense més consequències fora de l'àmbit acadèmic. A més a més, el meu quefer diari és indefugiblement ‘local’, arxivístic i electrònic.


Tot i això, el tema d’avui mereix un comentari. Perquè ja n’estic fart.

Estic fart de sentir repetir discursos, des què era un jove estudiant d’història, que venen a dir (la ignorància és molt atrevida): Espanya (i els valencians, al seu cor ‘llevantí’) és un país retardat històricament en el qual no hem acabat de superar les estructures feudals.
Potser aquest discurs podia ser intel·ligible o excus…

LA COLONITZACIÓ MARJALENCA

Imatge
És clar que, des de l'edat mitjana, hi ha antecedents importants de colonització de la marjal de Bairén; potser, fins i tot, des de temps dels romans. Alguna cosa comentàrem sobre les aportacions tan importants d'un investigador de primera com és Josep Torró. Tanmateix (cosa sabuda, però sovint oblidada), la marjal és rebel a l'afaiçonament humà: és inundable; el senill i el borró s'ensenyoreguen fàcilment del terreny i els esforços dels llauradors poden ser revertits si l'esforçat cultivador es cansa de lluitar contra els elements naturals: sobretot 'contra' l'aigua, que ha de ser drenada per 'sanejar' els terrenys.



Fet i fet, l'expulsió dels moriscos, de 1609, va suposar un recés important de la població i, en conseqüència, també de les terres cultivades a les marjals. El segle XVII voria avanços i retrocessos, negociacions i abandonaments, sobretot al territori de la Valldigna.


La marjal de Bairén hauria d'esperar a l'embranzida del…