LA COLONITZACIÓ MARJALENCA

És clar que, des de l'edat mitjana, hi ha antecedents importants de colonització de la marjal de Bairén; potser, fins i tot, des de temps dels romans. Alguna cosa comentàrem sobre les aportacions tan importants d'un investigador de primera com és Josep Torró. Tanmateix (cosa sabuda, però sovint oblidada), la marjal és rebel a l'afaiçonament humà: és inundable; el senill i el borró s'ensenyoreguen fàcilment del terreny i els esforços dels llauradors poden ser revertits si l'esforçat cultivador es cansa de lluitar contra els elements naturals: sobretot 'contra' l'aigua, que ha de ser drenada per 'sanejar' els terrenys.



Fet i fet, l'expulsió dels moriscos, de 1609, va suposar un recés important de la població i, en conseqüència, també de les terres cultivades a les marjals. El segle XVII voria avanços i retrocessos, negociacions i abandonaments, sobretot al territori de la Valldigna.


La marjal de Bairén hauria d'esperar a l'embranzida del XVIII per sentir la potència i la laboriositat dels veïns de Xeresa o de Beniopa. O per veure els capitals invertits pels Moran i altres persones properes a l'administració ducal: Manuel de Zarbatan, Manuel de Cubas o Manuel de Ascagorta. Els canonges no es quedaven al darrere. Un del capítol de la Seu de Gandia va invertir la considerable suma de 28.000 lliures, les quals va recuperar amb la revenda a altres propietaris.


Segurament per això el 1741, mossén Casimiro Medina, veí de Xàtiva, de 41 anys, arquitecto idómetra e idrogogía (sic)*, recorria les marjals entre els rius Xeraco, sant Nicolau i el mar. Observava els diversos nivells de les terres cultes i incultes i contrastava els seus sabers amb els 'pràctics' del terreny. Algú, segurament el mateix duc, l'havia contractat.




Quatre de les séquies eren identificades com a principals o 'mares', ço és: a elles havien d'acudir totes les aigues de les séquies secundàries. Eren les de Santa Maria, del Rei, Nova i de l'Aguir.

A més a més, proposava obres en la séquia del Rei, on caldria excavar, i posar un marc de fusta incorruptible allà on s'ajuntaven les aigües de l'Auir i la Séquia Nova amb les de la séquia del Rei. També proposava fer ponts als assagadors del Brosquil i Moran i agençar el 'tablacho' al riu de Xeraco, així com netejar les goles dels rius de sant Nicolau i Xeraco [penseu que aleshores no hi era ni rastre del port]. Tot un ambició programa d'obres amb la fi d'anivellar i desguassar la marjal.

Cal recordar que il·lustrats, progressistes i regeneracionistes tributaren els majors elogis a les empreses colonitzadores de marjals i albuferes: com ara la de Belluga, al sud valencià, descrita i admirada, entre altres, per Josep Cavanilles, Pasqual Madoz, Joaquim Costa i Rafael Altamira**. La consideració de les zones humides com a terrenys insalubres i improductius que havien de ser terraplenats és ben viva fins la segona meitat del segle XX. És aleshores quan comença a obrir-se camí una nova valoració, una nova cultura, concretada l’any 1971 en el conveni de Ramsar.




De fet, si més no des del segle XVII, la colmatació d’espais humits ha tingut lloc, sobretot, per causa humana més que per dipòsits al·luvials, eòlics, marins o orgànics. La Llei d’Aigües de 1985, també, tot i que no excloïa la transformació de zones humides, contemplava aquestes com a àrees funcionals i per protegir.

Potser avui cal parlar de noves formes de colonització. L'urbanística n'és ben important, si bé té menor intensitat que la pressió en les arenes de la platja i la devesa.




*En realitat, 'hidrómetra'. Nascut l'any 1700 a Xàtiva, estava en actiu des de 1731 i aqueix mateix any de 1741 seria llogat per la Séquia Reial del Xúquer. Era mestre d'obres de Xàtiva i agrimensor pel Consell de Castella. El geògraf Alfred Faus Prieto és qui ha investigat aquests professionals.
**Antonio GIL OLCINA: ‘Prólogo’ a BOX AMORÓS, Margarita: Humedales y áreas lacustres de la provincia de  Alicante. Alacant: Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, 1987, pàg. 14.

Imatges:
- Grup de persones entre cases i marjals d'Arle: harcajmv.blogspot.com
- Cau la nit a la marjal de Borrons des del mirador de llevant: www.auntirdepedra.com
- Echo i Narcís: antoninomen.blogspot.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD