PEÑÍN, PEÑÍN. GANDIA, GANDIA!

A propòsit de
Arquitectura i modernitat a Gandia
Alberto Peñín Ibáñez.
Gandia: Edicions Tívoli, 2015.





No és qualsevol cosa aquest llibret. Alberto Peñín atresora alhora un gavell important de sabers acadèmics, d’experiència professional i, si voleu, també, de “gandianitat”: un concepte inexistent que, en tot cas, s’hauria d’inventar per personatges com ell. Tot això, adobat amb un humanisme que no abunda i la perspectiva que donen els anys.

Ja en edat de jubilació, Alberto Peñín ens ha volgut fer un bon regal, als gandians i part de l’estranger, tot fent una cosa que li agrada: mirar, analitzar i redescobrir els plans urbanístics, els arquitectes i els edificis de la ciutat que, si no són emblemàtics, poder arribar a ser-ho a través d'esguards amatents, especials i sensibles.


El llibre comença amb un viatge històric per la ciutat que té vocació de ‘moderna’ i vol manifestar-ho en la seua arquitectura. En realitat, la modernitat (concepte eteri on els hi haja), per als historiadors polítics havia començat amb els inicis del segle XIX i la seua revolució liberal. Amb el daltabaix del feudalisme, vaja, que d'altra banda es prefigurava en les idees i pràctiques il·lustrades.


També és cert, però, que una altra cosa és la concreció ‘física’ i visual de tot això. En una ciutat com Gandia (i en altres), l’eclosió econòmica, l’eixampla, la fi de les muralles i la construcció d’uns nous referents no es donaria fins molt avançat el segle. Sobretot a partir de l’esclafit de 1881 amb l’aparició de la premsa, l’exposició regional, el primer tren a vapor i altres senyals inequívocs de  la tan cantada modernitat. Uns anys després, el 1893, es construïa el port i el tren d’Alcoi, que donen la pistoletada d’eixida a l’itinerari del llibre. 



La repassada que hom fa pels tarannàs dels arquitectes municipals (alguns ben interessants) o pels plans urbanístics que configuren la Gandia d'avui val la pena de ser llegida. Els aspectes històrics poden ser, potser, més ben matisats i, en algun cas, corregits; però en tot cas, allò significatiu és la mirada i la interpretació de qui ha conegut o ha sentit contar sobre molts dels protagonistes que hi intervenen. Entre ells el propi Peñín i, sobretot, el 'lobby' de comerciants portuaris, lligats a la taronja, promotors del turisme i de la primerenca urbanització de la platja de Gandia. Als anys 1950, de fet, Vicent Palmer Ripoll i l'associació de propietaris que presidia es van constituir en agent urbanitzador ‘avant la lettre’.

En tot cas, bona part del mèrit del llibre està en veure i fer-nos veure el que la major part dels ulls mortals no veiem. La voluntat de modernitat, d’europeïsme, i potser també de ‘fardar’, potser tot característic dels grans emprenedors o empresaris del segle XX i que, en certes ocasions, tindria un trassumpte monumental. A més a més, ens proposa uns itineraris de visita i ens aporta unes dades descriptives i un material gràfic ben adients.

Gràcies per eixa mirada; i per contar-nos-ho, doctor Peñín. 




Fotos: Juantxo Ribes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD