Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

PREMSA LOCAL, PREMSA EFÍMERA

Imatge
Amb el títol de ‘Premsa efímera: microxerrades i taula redona’ tenia lloc la vesprada-nit del passat dia 29 un acte col·lectiu protagonitzat per un grapat de professionals de la informació o ‘premseros’ que representaven un gavell ben divers de publicacions: Zoa Sanz, de la delegació de la Safor de ‘Las Provincias’, Josep Camacho, director de Safor Guia i redactor de Levante-EMV; el degà Pepe Arnau, de Gente de la Safor i la veu independent i lliure de Josep Monrabal, ex director de Revista de Gandia i visionari crític.
La veritat és que Marina Vallés, subdirectora de ràdio Gandia, va conduir l’acte amb una exquisidesa i una professionalitat digna d’enveja. Va saber llegir molt bé la intencionalitat dels organitzadors (Arxiu Històric-IMAB-Departament de Cultura) i va saber estar, donar i prendre, fins i tot quan els trons queien sobre el mitjà en el que treballa. Chapeau!



Tot siga dit, el ‘glamour’ dels periodistes locals no va ser suficient per atraure un públic abundant, però cal reco…

LA MARJAL ALS ULLS D'UN MEDIEVALISTA

Imatge
[Ferran Garcia Oliver, a La vall de les sis mesquites]

Com sabeu, tinc una certa fixació persistent pels marjals i el seu passat. He vist que la bellesa d’alguns dels mots que Joan Pellicer els ha dedicat ha agradat. Us pose ara una mirada, diferent, d’un altre obsés de les paraules. Un altre obsés que, per benioper, hi té, sens dubte, més d’una arrel posada. Ací, però, està referint-se, sobretot, a les (antigues i ara inexistents) marjals de la Valldigna.
[Definició] ... un immens rebost de reserves, la naturalesa en estat primitiu... La marjal mediterrània ofereix un doble rostre, el d’un àmbit de perills imprecisos, i alhora el d’un espai amb reialeses potencials que cal desentranyar per mitjà d’un esforç col·lectiu colossal.

[Marjal i muntanya] No s’assemblen en res i no hi ha solució de continuïtat. Comparteixen, tanmateix, els trets inhòspits amb els barrancs i coves que servien també d’amagatall als qui fugen de la justícia i d’aixopluc a rodamóns, homes sense família ni arrels, q…

MARJALS I PARAULES BELLES

Imatge
La marjal és el regne del fang feraç, del gràcil verd i de l’aigua salabrosa, i el paradís de les aus, i constitueix l’espai paisatgístic saforenc més exuberant i selvàtic, ja que és planter fecund dels més ufanosos poblaments vegetals i ric viver de multitud d’animals, peixos i salvatgines. La marjal és un edènic espai de vida sempre canviant[1].

Certament, aquesta és una visió pròpia d’un naturalista poeta com ha estat Joan Pellicer; probablement, tanmateix, dista un tant de les vivències que van tenir els seus primers passejadors i colonitzadors. Els poetes medievals de cultura aràbiga, possiblement, també eren capaços d’experimentar sensacions semblants, transcrites amb paraules musicals. Hem de reconéixer, tanmateix, després d’escorcollar els arxius, que la colonització humana de les marjals ha deixat segurament més petjades que no la seua contemplació. Els documents ens parlen, sobretot, de com s’han posat els fangs i les aigües al servei de l’afany humà per assegurar-se el sust…

FAVARA I LES CONFESSIONS DE L'AUIR

Imatge
El passat dissabte hi va haver dos actes en els quals em vaig trobar implicat. El primer afectava Favara: un poble de pas per a molts, del qual en sabem ben poc. El segon era un ‘macroreportatge’ sobre l’Auir, en el qual s’hi vessaven tota una col·lecció de coneixences i d'opinions d’allò més diverses sobre el present i el futur de la devesa marítima que resta entre la platja construïda de Gandia i el riu Xeraco, en terme municipal de Gandia. Ambdues coses només tenen una cosa en comú, i és l’orígen àrab dels noms.
A les 6 de la vesprada, a la casa de cultura de Favara, prop d’un centenar de persones s’aplegaven per sentir parlar de la carta pobla que Gaspar Salvador, senyor aleshores del lloc, atorgava per tal de fixar les condicions que els nous pobladors haurien d’acomplir a l’hora d’ocupar terres i cases. Com és sabut, aquesta mena de documents (aquest atorgat a la vila d’Alzira, el 1612) venen a constituir una segona acta de naixença de molts pobles, després de l’expulsió o de…