FAVARA I LES CONFESSIONS DE L'AUIR


El passat dissabte hi va haver dos actes en els quals em vaig trobar implicat. El primer afectava Favara: un poble de pas per a molts, del qual en sabem ben poc. El segon era un ‘macroreportatge’ sobre l’Auir, en el qual s’hi vessaven tota una col·lecció de coneixences i d'opinions d’allò més diverses sobre el present i el futur de la devesa marítima que resta entre la platja construïda de Gandia i el riu Xeraco, en terme municipal de Gandia. Ambdues coses només tenen una cosa en comú, i és l’orígen àrab dels noms.

A les 6 de la vesprada, a la casa de cultura de Favara, prop d’un centenar de persones s’aplegaven per sentir parlar de la carta pobla que Gaspar Salvador, senyor aleshores del lloc, atorgava per tal de fixar les condicions que els nous pobladors haurien d’acomplir a l’hora d’ocupar terres i cases. Com és sabut, aquesta mena de documents (aquest atorgat a la vila d’Alzira, el 1612) venen a constituir una segona acta de naixença de molts pobles, després de l’expulsió o deportació dels moriscos. Els actuals habitadors de Favara (sovint coneguda amb l’apel·latiu diminut de Favareta) acudiren amb interés i l’arxiver d’Alzira, Aureliano Lairón Pla, va fer una exposició certament clara i didàctica. Tampoc no exempta de polèmica, ja que en la part introductòria insistí en la personalitat jurídica del regne de València, creat per Jaume I, i, sobretot, en la manca d’un nom concret per al llatí romanç d’aquells temps (rebutjant, per tant, el nom de ‘català’).


Tot plegat, va ser una bona oportunitat per conéixer alguna cosa d’aquest antic llogaret d'origen musulmà; tan proper i tan llunyà alhora. Un poble tradicionalment delmat per les febres terçanes i amb un meteòric i recent augment de la seua demografia. Més encara quan molts documents de la seua història formen part de l’Arxiu del Comtat de Ròtova, consultable al Centre Comarcal d’Arxius de la Safor.

A les 7:30 tenia lloc a Gandia, al teatre Serrano, una esperada projeccció-estrena del documental Confessions de l’Auir. Confluïen en ell un llarg temps d’elaboració (un parell d’anys), la connexió amb unes llargues mobilitzacions, una ampla participació d’entrevistats (mig centenar) i també un canvi radical de les circumstàncies polítiques que condicionen les grans decisions sobre el seu esdevenidor.

Afortunadament, l’audiovisual reflecteix la pluralitat de visions i d’interessos: naturalistes, ecologistes i militants de l’esquerre però també els mateixos propietaris (visca! per la seua visibilitat inusual): el representant de Rústicas SA i d’altres propietaris menuts de la zona, alguns promotors i constructors i el mateix Alberto Peñín, en representació del projecte guanyador del concurs d'idees convocat pel govern municipal anterior. Tanmateix, resulta un tant difícil la síntesi de què parla Alberto, ja que les postures, en general, estan prou radicalitzades: tocar-urbanitzar o no tocar res. Tot i això, supose, en el futur caldrà fer alguna cosa. No crec que la situació actual siga la millor amb accessos tallats, un bosquet privat (on s’hi volia fer un càmping) i un munt de runes. Caldria considerar, així mateix, el traçat i la conservació de les séquies i dels conreus...

En tot cas, estem davant d’un producte molt digne i cal felicitar els seus promotors, Pepe Llorens, Óscar Grifoll i tot el seu equip. Potser, això sí, caldrà fer diverses versions o ‘pastilles’ de menor durada i més digeribles. Hora i mitja és massa per a un documental. 

Foto inicial: marjals, arrossars i costa de Cullera des de la Cova de la Galera, en terme de Favara (serra de Corbera). www.lexpressio.com

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Jesús, sóc Pepe Llorens. Agraïsc molt la teua crítica, la tindré en compte. Moltes gràcies per les teues aportacions, han sigut fonamentals dins del bloc sobre l'història de l'Auir, salut!! :)
Gràcies a tu per tot l'esforç i tota l'estima que hi has posat. Sobre l'Auir hi ha molt que saber i remar, però les fonts històriques són escadusseres.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD