MONDÚBER

Dedicat a Óscar Martí

El Mondúber, malgrat el seu cim colonitzat pel ferro, no deixa de ser un nord per als gandians: el segell del nostre horitzó; particularment quan tornem de viatge. Allà s’apunta el seu perfil: ja hi som a casa!

Potser l’hem xafat més o no tant. Però sempre està ahí. Esperant que el descobrim en els seus petits i immensos racons, en els seus penyassegats i les seues fonts, els seus corrals; en les seues pinedes, de vegades escadusseres però sempre cobejades i acollidores.




Sembla mentida que, ja avançat d’edat, estiga descobrint-lo a pamets menuts, a passejades curtes i properes a la llar; des de la solitud i la companyia; amb aromes i amb sequedats.




Fotos (dolentes perquè són meues): Cullera vista des de les Foietes de Tavernes i les Foietes.

Comentaris

Oscar Marti ha dit…
Gràcies per dedicar-me l'entrada, m'ha fet molta il·lusió! Com be saps porte un bon parell d'anys documentant-me per al llibre, trepitjant setmana a setmana el massís, i fent meues les teues paraules descobrint-lo a pamets menuts, a passejades curtes, sempre matinant per complir amb la família, però també de l'única forma que pense es pot conèixer i estimar les coses, amb pas pausat, en ocasions contemplatiu, curiós, obert a fer algunes revoltes de més, a perdre'm i retrobar-me, a obrir els ulls d’un mode entusiàstic, desemboirar els sentits disposat a sorprendre'm i aprendre dels cada vegada menys freqüents vellets amb espardenyes d'espart a vessar d'històries i topònims.
Per cert, algun dia quedarem i parlarem de toponímia, estic trobant una gran controvèrsia entre Mondúver i Mondúber
Salut!
Gràcies a tu, que fas viva la 'nostra' muntanya. Quan vulgues quedem, si bé la toponímia no és el meu fort.
Més val tard que mai,
qui sap, tal volta amb els anys es valora més!

Saluts,
À. Llopis

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD