Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2016

ATRAPATS: STAND BY AL DESERT

Imatge
D'ací a uns dies podrem veure una exposició de fotos de Xavier Franco sobre els saharauis que viuen a Tindouf. Molts xiquets d'aquest campament han passat l'estiu en comarques valencianes com la nostra. Ací vos incloc un dels textos del catàleg



Hi ha conflictes, guerres, morts, odis esfereïdors i letals. Hi ha amor, solidaritat i esperança, també. I encara hi ha, igualment, herències ocultes, oblits, marginalitats, societats que no van ni avant ni arrere. Com si no existiren. Farcides de mencions i promeses que, potser, algun dia, no sabem quan, s’acompliran.
Davant dels nostres ulls tenim ara unes imatges tan autèntiques com simbòliques, tan belles com colpidores, tan humanes com desangelades, tan vives com congelades en un gel de foc i arena. Són els cossos, els rostres i els vestits d’uns hòmens, dones i xiquets que estan lluny però que hem tingut entre nosaltres. D’aquells amb els qui, a través d’amics, col·lectius i institucions, ens sentim agermanats. Tan lluny... i t…

L'ATRACCIÓ DEL DESASTRE

Imatge
No cal insistir, ara, en els atemptats de Brusel·les, o en els de París, o en els de Madrid de 2004. Ja ho fan a bastament tots els mitjans de comunicació i de repetició augmentada de l'onada terror.
Certament, el fet d'insistir-hi a bastament és del tot contradictori: fent-nos ressò dels atemptats col·laborem amb els terroristes, que pretenen precisament això: magnificar i crear un clima de terror. I nosaltres, entre tots, els fem la propaganda debades.
Certament no és aquest un tema per ventilar-lo en dues línies, però no deixa de fotre'm que entre unes coses i altres estem espatllant la bona convivència predominant en que hem estat vivint els països europeus les darreres dècades. Un bon exemple, si més no internament, de resolució no violenta dels conflictes que, això sí, sempre els hi ha.
Ben cert és també que els qui viuen des de l'odi pretenen escampar-lo i fer que aquest siga el clima i el brou de cultiu per créixer. En ell se senten 'còmodes i segurs', val…

ARXIUS VIUS

Imatge
Aquest és un text en qual pretenc plantejar una cosa essencial: els arxius públics, sense complicitats, no som res, o ben poc.



Realment, un arxiu mortuori i tancat, ‘arxivat’ en el sentit peioratiu de la paraula, no té cap sentit. Tanmateix, la recent campanya de recuperació de premsa local de la Safor, el degoteig de donacions (grans i menudes) o les mateixes transferències al si de la institució municipal venen a retratar la pluralitat de les fonts d’alimentació en el major dipòsit documental amb que compta la ciutat de Gandia i la comarca.
La qüestió, però, no acaba ahí. Certament és important la diversitat de fonts (que ho és, i molt) però sobretot ho són els usos i lectures posteriors. Recuperar una creu de terme, l’expedient dels pinotxos de la plaça dels Colomets, el vell projecte de Simancas o els padrons que 'parlen' de cultiu de la pansa són tan sols algunes de les possibilitats d’ús. O els plànols de les obres al Pont Vell d'Oliva.


I no solament és la tecnologia el…