ARXIUS VIUS

Aquest és un text en qual pretenc plantejar una cosa essencial: els arxius públics, sense complicitats, no som res, o ben poc.



Realment, un arxiu mortuori i tancat, ‘arxivat’ en el sentit peioratiu de la paraula, no té cap sentit. Tanmateix, la recent campanya de recuperació de premsa local de la Safor, el degoteig de donacions (grans i menudes) o les mateixes transferències al si de la institució municipal venen a retratar la pluralitat de les fonts d’alimentació en el major dipòsit documental amb que compta la ciutat de Gandia i la comarca.

La qüestió, però, no acaba ahí. Certament és important la diversitat de fonts (que ho és, i molt) però sobretot ho són els usos i lectures posteriors. Recuperar una creu de terme, l’expedient dels pinotxos de la plaça dels Colomets, el vell projecte de Simancas o els padrons que 'parlen' de cultiu de la pansa són tan sols algunes de les possibilitats d’ús. O els plànols de les obres al Pont Vell d'Oliva.


I no solament és la tecnologia el que marca el futur dels nostres centres de documentació, que també: és el context social i ciutadà. I ací els exemples de Beniopa, rememorant els 50 anys de la seua annexió;  o dels veïns del Raval, tots ‘aprofitant’ els recursos de l’Arxiu Històric, són ben significatius. Com també la celebració del memorial al voltant de la figura de Marcel·lí Pérez, amb èxit notable. Els documents, sobretot les fotografies, ens provoquen sentiments i afecte; també, per suposat, coneixement. Però és una tasca comuna i col·lectiva produir identitat i sabers compartits.




Al bell mig d’aquests processos, als arxivers ens toca fer-los fàcils amb l’ús de les noves tecnologies i gestionant tot el cabal informatiu que, per un costat, fa possible la construcció permanent de la nostra història (particularment la de Gandia i de la Safor) però també, junt a altres professionals, posant els fonaments de gestió per a l’exercici real d’una nova cultura de la transparència i el bon govern.

Fotos:
- Riuada de 1987 a Beniopa. www.auntirdepedra.com
- Plànol de 1893. Projecte d'un escorxador municipal al camí de Beniopa, amb ferro fos i rajola caravista. L'edifici es va construir l'any 1902, però amb diferències. AHCG.
- Pont Vell d'Oliva. panoramio.com. S'hi pot observar la forma triangular dels pilars del pont, per tallar les aigües, i la plataforma artificiosa instal·lada als anys 1960, segons testimonia un expedient de l'Arxiu Històric de Gandia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI