L'ATRACCIÓ DEL DESASTRE

No cal insistir, ara, en els atemptats de Brusel·les, o en els de París, o en els de Madrid de 2004. Ja ho fan a bastament tots els mitjans de comunicació i de repetició augmentada de l'onada terror.

Certament, el fet d'insistir-hi a bastament és del tot contradictori: fent-nos ressò dels atemptats col·laborem amb els terroristes, que pretenen precisament això: magnificar i crear un clima de terror. I nosaltres, entre tots, els fem la propaganda debades.

Certament no és aquest un tema per ventilar-lo en dues línies, però no deixa de fotre'm que entre unes coses i altres estem espatllant la bona convivència predominant en que hem estat vivint els països europeus les darreres dècades. Un bon exemple, si més no internament, de resolució no violenta dels conflictes que, això sí, sempre els hi ha.

Ben cert és també que els qui viuen des de l'odi pretenen escampar-lo i fer que aquest siga el clima i el brou de cultiu per créixer. En ell se senten 'còmodes i segurs', valga l'expressió paradoxal.



No és gens fàcil, cert, allò de combinar en les dosis adients seguretat i llibertat (totes dues necessàries i complementàries), però crec que hauríem de defensar i escampar els nostres valors positius, de civisme i de solidaritat, més enllà i més ençà dels caçabombardejos. Jo  he viscut aquests valors precisament als països baixos i és, de bona veritat, un tresor d'impagable valor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD