Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

UN 25 D'ABRIL SENSE POLÍTICS

Imatge
Durant aquests dies és ben segur que no faltaran les cròniques (amigues i contràries) per a una manifestació i una concentració, a la plaça de bous de València, que, després de dues dècades de poder 'popular', era recuperada per a la reivindicació nacional valenciana.
En bona mida es tractava de celebrar la tornada a espais simbòlics i l'eixida a la llum d'un nacionalisme fusterià que s'havia vist sotmés a la marginalitat i l'ostracisme.



Tanmateix, semblava haver un pacte implícit: "nosaltres" (en aquest cas, la Diputació Provincial, propietària de la plaça, i els governants actuals) us deixem la plaça i els carrers: feu festa i toqueu totes les músiques. Però no ens demaneu que ens retratem amb "vosaltres". 

Però, qui és eix "vosaltres". No erem, acàs, tots uns?
Sembla evident que els representants públics no han volgut ser tatxats de catalanistes i em sembla també palés que l'ostentació de participants independentistes i catalans…

JULIÁN CASANOVA, LA MEMÒRIA DE LES GUERRES I ELS ARXIUS

Imatge
Julián Casanova és paradigma d'historiador compromés cívicament i amb projecció social; però que estima la seua professió i creu en ella, sense deixar-se véncer per les temptacions mediàtiques de glòria a curt terme.
Em va agradar, certament, la seua intervenció a la Nau de la Universitat de València, precisament quan es presentava l'Aula d'història i memòria democràtica d'aquesta universitat, amb alguns suports institucionals.
(Val a dir, entre parèntesi, que aquest nom sí és escaient, i no el de 'memòria històrica', un oxímoron o contradicció 'in terminis': història no es pas igual o assimilable a memòria)
La visió que ens va aportar de la guerra civil espanyola en el context europeu va ser certament profitosa i obridora de mires amples. Fins i tot, amb els matisos que calga, "novedosa".
La narració i la referència a la repressió després de la segona guerra mundial, la reinvenció de la història a l'est europeu, el silenci de l'Holocaust …

ELS NOMS DELS LLOCS

Imatge
UNA FORMA BONICA DE CONÉIXER LA COMARCA

Aquest darrer cap de setmana va tenir lloc a la 'casa de la Marquesa' un encontre que tindrà conseqüències. Efectes positius, s'entén, per al coneixement i l'estima de la Safor i del País.
Certament el tema és esvarós. Jo no m'hi he posat mai, entre altres raons, per això mateix. Ferran Garcia-Oliver va fer molt bé en demanar prudència i contenció perquè en aquests afers la imaginació ha volat i encara vola a alçades inconmensurables i incontrolables.
En tot cas, la jornada onomàstica, que organitzava l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb diversos suports, era una bona oportunitat per posar-se al dia en el tema toponímic, amb totes les seues abundoses connexions i implicacions.
El medievalista Ferran també va advertir de la dificultat o fal·làcia de buscar arrels toponímiques més arrere del llarg període de dominació musulmana. Cosa que seria parcialment confirmada per Abel Soler. També va exposar la multiplicitat de grafie…

JOAN PELLICER I BATALLER: LA REALITAT I EL RECORD

Imatge
No està gens malament que Joan siga recordat. La seua mort ja fa anys que ens va condemnar al recordatori. A abandonar progressivament la realitat del 'seu' moment, de la 'seua' vida, per crear-ne i recrear-ne una altra de nova.
Potser a Joan està passant-li com a aquells artistes que arribaren a la fama i la consideració, més post-mortem que no pròpiament en vida.
En aquests darrers dies ha estat rememorat i homenatjat com a fill predilecte del seu poble, Bellreguard, i com a gran etnobotànic. Potser el més remarcable des de Cavanilles (que ja és dir); també com a escriptor premiat,com a una gran persona, i més i més encara.
Tanmateix, jo no puc deixar de recordar un personatge insatisfet amb moltes coses i certament crític; molt crític, particularment, contra els estaments culturals de la Safor dels 1980 i 1990. Potser els mateixos o semblants als que ara l'eleven als altars. Joan estava, crec, molt més enllà i molt més ençà de ser un etnobotànic, un erudit o un aut…

CARMEN MAESTRE: LA BONDAT VALUOSA I ANÒNIMA

Imatge
Carmen Maestre Ortiz. Alacant, 1931-2016.

Carmen era, sobretot, una bona persona. Ja sabem que això no és notícia ni es valora massa; però cal dir-ho. Més encara quan ja te n'has anat. Cal reconéixer-ho i posar-ho en evidència davant dels qui restem ací.
Carmen va ser una xiqueta, filla de Petrer, que es va criar a l'Alacant humil de la República, la Guerra Civil i les seues posterioritats. Recordava ben sovint com son pare 'perseguia' els avions bombarders per maleir-los i també recordava com sa mare l'advertia que no pergués 'la xaveta'. I tantes altres coses. Però va perdre prompte son pare, qui va morir a la mateixa guerra, víctima del paludisme; sa mare va faltar també prompte, a la postguerra.
Va casar ben joveneta, amb Antonio, obrer portuari, qui la va deixar vídua ben prompte. Però va tenir dos fills, Juan i Eduardo. Eduardo va faltar abans que ella; una gran pena. Però a hores d'ara tenia ja sis nets i tres bésnets, amb l'alegria consegüent.
F…