ELS NOMS DELS LLOCS


UNA FORMA BONICA DE CONÉIXER LA COMARCA

Aquest darrer cap de setmana va tenir lloc a la 'casa de la Marquesa' un encontre que tindrà conseqüències. Efectes positius, s'entén, per al coneixement i l'estima de la Safor i del País.

Certament el tema és esvarós. Jo no m'hi he posat mai, entre altres raons, per això mateix. Ferran Garcia-Oliver va fer molt bé en demanar prudència i contenció perquè en aquests afers la imaginació ha volat i encara vola a alçades inconmensurables i incontrolables.

En tot cas, la jornada onomàstica, que organitzava l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb diversos suports, era una bona oportunitat per posar-se al dia en el tema toponímic, amb totes les seues abundoses connexions i implicacions.

El medievalista Ferran també va advertir de la dificultat o fal·làcia de buscar arrels toponímiques més arrere del llarg període de dominació musulmana. Cosa que seria parcialment confirmada per Abel Soler. També va exposar la multiplicitat de grafies que presenten els topònims, amb la consegüent desvaloració dels dogmàtics que pretenen que només hi pot haver un terme possible (quin, quan i perquè?).

Abelardo Herrero incidia en un factor clau, sobretot per a la toponímia urbana, el qual es posava en evidència en repetides ocasions al llarg de la jornada: 1881 és l'any clau de la modernització de la ciutat de Gandia i 1884 és l'any en què es consagra un canvi qualitatiu essencial amb l'adjudicació de noms de carrers per a la nova elit burgesa i l'inici del declivi dels noms tradicionals (la conversió del carrer de la Draperia en carrer Ausiàs March en seria un exemple).

Ben curiós, significatiu i còmic seria la recopilació d'allò que es diu en uns pobles dels altres pobles: tot això de lloberos, boueros, les panxes rasposes de les benioperes... Abel Soler faria un sintètic però intens repàs pels noms de tots els pobles saforencs, Gandia inclosa. I Garcia Oliver no li va deixar de retraure les seues hàbils elucubracions.

No em va deixar de sorprendre la hipòtesi d'un origen musulmà per al topònim Gandia, possiblement derivat de Kant-ia o terra de la família Kant (a mi em recordava, contra el sentit temporal, el filòsof Immanuel).

Gabriel Garcia va fer una dissertació detallada i assenyada sobre la identitat gandiana al voltant de València la Xica, els pixavins i les delicades... tot un clam, al capdavall, per proclamar el pas d'una Gandia subalterna i acomplexada a una ciutat capdavantera, seu dels escriptors clàssics i locomotora de les comarques centrals valencianes.

El catedràtic emèrit Vicenç Rosselló, mallorquí d'origen, valencià de praxis i saforenc d'adopció, va reblar el clau de la jornada parlant de les viles noves i, particularment de la de Gandia. Sorprenentment, també, no va descartar la hipòtesi d'Escolano en relació a la influència de Candia, a Creta, en els orígens del nom de Gandia.


Tot plegat, un encontre amable i productiu que acabarà de florir amb la publicació d'unes actes que, sens dubte, faran i marcaran una fita important en el camí.

Imatges d'Abel Soler i Vicenç Rosselló www.levante-emv.com i www.ub.edu

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI