ORWELL, LA GUERRA I LES GUERRES

Homenaje a Cataluña / George Orwell.
Barcelona: Virus Editorial, 2008. 
Primera edició original en anglés, 1938.




No sé si us passa, també, però quan llisc qualsevol llibre sempre tinc la temptació de congelar, de retindre, de gravar i recordar algunes de les paraules que, penses, contenen saviesa, et diuen alguna cosa nova o et diuen ben dit allò que intueixes.

És el cas d’aquest homenatge a Catalunya: una versió colpidora i sincera d’allò que Orwell va viure en la seua estada a Espanya entre desembre de 1936 i juny de 1937. Fonamentalment a Barcelona, al front d'Osca i, també, als enfrontaments de maig de 1937 a la capital catalana.

Ací van algunes d’aquelles coses que m’han cridat l’atenció:

Quan torna al front després dels fets de maig (les lluites internes entre anarquistes i forces governamentals controlades pels comunistes) recorda les paraules d’un corresponsal a qui va veure a la seua arribada a Barcelona i l'afirmació del qual li va disgustar fondament: aquesta guerra, com qualsevulla altra, és un frau. D’entrada no ho volia creure, però amb el temps li va semblar en bona mida certa: “Es sabido que toda guerra sufre una especie de degradación progresiva a medida que pasan los meses, porque cosas tales como la libertad individual y una prensa veraz no son compatibles con la eficacia militar.” (p. 159)

No deixava de ser visionària la seua idea que s’acabaria imposant alguna mena de feixisme a Espanya, si bé seria més "humà" i menys eficient que en les variants alemanya i italiana.

I, cap al final, ens diu... ‘Esta guerra, en la que desempeñé un papel tan ineficaz, me ha dejado recuerdos en su mayoría funestos, pero aún así no hubiera querido perdérmela’... ‘el saldo no es necesariamente desilusión y cinismo. Por curioso que parezca, toda esta experiencia no ha socavado mi fe en la decencia de los seres humanos, sino, que, por el contrario, la ha fortalecido’. Un capteniment remarcable, després d'haver vist i viscut el que que havia vist i viscut.

Amb tot, no deixa de reconéixer la seua subjectivitat: ‘cuidado con mi parcialidad, mis errores factuales y la deformación que inevitablemente produce el que yo sólo haya podido ver una parte de los hechos. Pero cuidado también con lo mismo al leer qualquier otro llibro acerca de este período’.

Encara rebla el clau en relació a les cròniques de guerra: ‘uno de los rasgos más repugnantes de la guerra es que toda la propaganda bélica, todos los gritos y las mentiras y el odio provienen... como de costumbre, de gente que no luchaba y que, en muchos casos, había huído para no hacerlo. Uno de los efectos más tristes de esta guerra ha sido el enseñarme que la prensa de izquierda es tan espuria y deshonesta como la de derecha’ (llevat del cas honrós del Manchester Guardian(p. 236)

Qué estarà passant ara, realment, en Síria, més enllà i més ençà de les notícies propagandístiques?

Retrat: gantillano.blogspot.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD