EL MISTERI DEL TÍTOL DE CIUTAT DE GANDIA

Al llarg de dècades, fins i tot segles, els orígens del títol de ciutat per a Gandia
 han estat, com ara mateix, envoltats de misteri i foscor.

Cal dir que abans del segle XIX, a l'Antic Règim, el títol de ciutat era objecte d'un privilegi reial. No totes les poblacions tenien un mateix estatus (ara sí, a partir del constitucionalisme de Cadis). Ser vila o ciutat significava tenir un consell municipal amb personalitat jurídica, cosa de la que mancaven els llocs o pobles.

Al llarg de molt de temps, la tasca dels arxivers, historiadors i cronistes locals consistia essencialment en exalçar les glòries de la pàtria municipal, de manera que, si ens trobàvem en una 'ciutat' calia aclarir des de quan, com i perquè hom disposava de semblant honor i privilegi. Quina no seria la frustració de Pascual Sanz, d'Andrés Martí o de Jesús Giner  i tants d'altres en no poder traure aigua clara del tema?

Resultat d'imatges de ciutat de gandia
D'entrada, hi ha una qüestió que sembla bastant evident: Gandia tenia l'aspiració de passar de vila a ciutat, si més no, des del segle XVI. Una altra cosa és com i quan ho aconseguiria. En tot cas, la qüestió 'eternament pendent' és localitzar el privilegi en qüestió. Que jo sàpiga, ningú no l'ha vist. O, almenys, ningú ho ha fet públic. El més que s'ha arribat és a localitzar una regesta arxivística i un testimoni notarial certament ambigu. La regesta diu, literalment,

Un testimonio del privilegio del señor Felipe Quarto por el qual se dio el título de ciudad a la que antes era villa de Gandía, expedido en Madrid a 6 de Abril de 1631, que se halla en el Archivo del Palacio de aquella ciudad, librado por Vizente Oliver de la misma.

Aquesta notícia va ser localitzada per Vicent Pellicer Rocher als microfilms que hi ha a l'Arxiu Històric de Gandia, els quals reprodueixen documentació de l'Arxiu Ducal. Però, de moment, ací s'acaba tot. El document no hi és a l'expedient. Només hi és la regesta i un testimoni.[1]

Segons Perales i altres autors, el 24 de desembre de 1555 una carta  de l'infanta na Joana, princesa de Portugal, s'adreçava als 'Amados y fieles de Su Magestad Jurados de la ciudad de Gandía'.[2] Aquesta i algunes altres lletres de les autoritats reials i del mateix duc foren prou motiu perquè els consellers empraren, ben aviat, el títol de ciutat.[3] Uns anys després, els mateixos jurats iniciaven un procés amb aportació de testimonis per tal de consolidar el fet de nomenar-se ciutat, intent en el qual van fracassar. Fa la impressió que la vila es va precipitar en voler nomenar-se ciutat i les autoritats monàrquiques li feren un correctiu considerable. En tot cas, la qualitat urbana de Gandia estava prou clara: era un nucli no massa gran però farcit de cavallers, ciutadans, escrivans i artesans. I amb la cort dels Borja.

Si més no, com hem vist, tenim la data de 1631 com a indicativa. Tanmateix, no seria fins 1642 quan el canvi de denominació es veuria reflectit a les actes del consell.[4]

Molt més endavant, en línia amb altres concessions semblants, com les fetes a Oliva el 1915 i a Tavernes el 1916, Alfons XIII ratificaria el títol de ciutat en atención a que la importante población de Gandía viene ostentantdo desde el siglo XVII el título de Ciudad, que por sus méritos alcanzó, sin que aparezca en sus archivos la Real Concesión que le originó y teniendo además en cuenta su importancia agrícola, industrial y comercial y su constante adhesión a la Corona, vengo en confirmarla como testimonio de mi Real Aprecio, su título de Ciudad (Dado en Palacio a 24 de mayo de 1904) (Gazeta del 25)[5]. El reconeixement real arriba precisament quan això, jurídicament, ja no significava cap cosa més enllà de la nostàlgia i del cultiu de l'ego local.


Ara sí, des de l'any 2010, amb la promulgació de la Llei 5/2010, de 28 de maig, de la Generalitat Valenciana,[6] disposem d'un nou estatus legal amb l'aplicació per a Gandia del Règim d'Organització dels Municipis de Gran Població.

Tot plegat, allò que sembla evident és, per un costat, el caire urbà de la formació social gandiana, des de ben antic, i per l'altre, la voluntat dels òrgans de govern de la ciutat per certificar i assolir el títol i la condició legal de 'ciutat'. Allò que continua restant en la foscor és l'existència veritable del tan rebregat privilegi.



[1] Archivo Histórico Nacional, Sección Nobleza (Toledo), Osuna, c. 531, doc. 16. Oliver era escrivà públic a Gandia i es referia al Palau Ducal de Gandia. El 10 de desembre de 1646 es presentava a l'arxiu del palau i allí va requerir la presència de Felip Pi, capiscol de la Col·legial i encarregat dels llibres i papers del palau. Li va demanar que li exhibís l'esmentat privilegi o gràcia, 'el qual en continente me exhibió un Real Privilegio de naturaleza en los Reynos de Castilla dado por el Señor Rey Don Phelipe Quarto en la villa de Madrid en seys de Abril del año mil seiscientos treynta y uno, firmado por su Magestad y sellado con el sello real de sus armas y refrehendado por Don Gabriel de Ocaña y Alarcón su secretario; por el que consta haver consedido su Magestad el dicho real Privilegio de naturaleza a Don Gaspar de Borja que nasió en la ciudad de Gandía, según assí se lee y expresa en el citado Real Privilegio, el que debolví a dicho archivero a que me remito'.
[2] Aquesta carta consta a la catalogació de l'Arxiu Municipal de 1792. AHG, G-256.
[3] En l'Arxiu Ducal (AHN, Sección Nobleza, Osuna, 549, 29) (Microfilm en AHG, FC-240) hi ha, de 1569, un expedient amb el 'Autos sobre titularse ciudad de Gandía', amb 54 fulls en quart. S'hi tracta del 'Proceso seguido por los jurados de la villa de Gandía contra los procuradores fiscales de su Majestad, sobre que en el año de 1569 se in(ti)tuló ciudad en virtud de quatro cartas reales en cuyo sobre escrito se la dava este título, que sus copias van aquí insertas. Hízose cargo a los procuradores, bayle, justicia y jurados, por el procurador fiscal de Su Majestad de la Real Audiencia de Valencia, quien proveyó no se nombrase Ciudad, mandando se presentasen, como lo hicieron, a exponer su derecho en dicha Audiencia. No hay sentencia. Relator Lizenciado Christoval Roig. Escribano Gerónimo Gatrelles.' No obstant això, els consellers gandians de 1569 no van voler fer-se càrrec de les nombroses despeses que tot això significava pels viatges i accions a l'Audiència i tribunals de València. El novembre de 1569, els jurats de l'any anterior havien estat citats 'a causa que han intentat de fer y feren a la present vila de Gandia ciutat' però haurien ells mateixos de fer-se'n càrrec. Potser els nous consellers eren conscients que la causa es podria perdre i per això 'aquells [jurats] se faran e se defensen a ses despeses'. AHG, AB-20, f. 9.
[4] El Archivo, 26-08-1886.
[5] https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1904/146/A00741-00741.pdf
[6] http://www.docv.gva.es/datos/2010/06/03/pdf/2010_6178.pdf

Imatges: gravat de Palomino en El Atlante Español (1790). Galeria daurada del Palau Ducal. www.carloscampos-arquitectura.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI