Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2016

LA GUERRA CRUEL QUE RETORNA: ELS MIQUELETS

Imatge
A propòsit de
Aportacions a la Guerra de Successió / Josep Sanchis Costa. Oliva: Ajuntament, 2016.
Especialment dedicat a l'amic Vicent Mahiques Roig.

L’objectiu d’aquest llibre és, bàsicament, donar a conéixer un conjunt de documents ben valuosos al voltant d’una guerra important per a Europa i viscuda de forma intensa i dramàtica a les nostres terres on va esdevenir, gairebé, una guerra civil.


Els documents formen part, sobretot, de la correspondència que el duc de Gandia mantenia amb alguns dels seus representants i administradors, així com amb justícies i nobles implicats en els governs locals. Recordem, per si de cas, que el duc de Gandia era també comte d’Oliva i exercia com a senyor de Pego i les seues valls, el marquesat de Llombai, Castelló de Rugat, Orba i molts altres llocs del País Valencià.

Sobre la Guerra de Successió s’ha escrit bastant, tant a nivell general com espanyol i en el marc dels països de la Corona d’Aragó. Tanmateix, aquesta mena de documents vessen una llum …

UNA RECERCA INCANSABLE DE LA VERITAT

Imatge
El Impostor / Javier Cercas. Barcelona: Penguin Random House, 2016.

Sempre és bonic que et deixen un llibre. Quan algú l’ha llegit abans, no solament et passa el volumet sinó les seues opinions i sensacions i, en aquest cas, també, uns subratllats ben significatius.
Per segona vegada en un any, he tingut el plaer de trobar un escriptor amb consciència clara de quina és la tasca d’un historiador (potser no tant, la d’un arxiver). Cercas té sens dubte l’esperit de l’investigador, del gos percaçador, l’obssessió per desentranyar i desbudellar la veritat. De separar allò cert de la palla.
Només em limitaré a copiar un parell dels seus paràgrafs, aquest primer al voltant del terme desgraciat de ‘memòria històrica’.
La memoria y la historia són, en principio, opuestas: la memoria es individual, parcial y subjetiva; en cambio la historia es colectiva y aspira a ser total y objectiva. La memoria y la historia también son complementarias: la historia dota a la memoria de un sentido; la memoria es u…

L'AUIR (IX): LES PARTS DE LA DEVESA

Imatge
Una vegada més, els documents que tenien una finalitat ens poden servir, ara, per a una altra de ben distinta.



L'octubre de 1865, l'administrador dels interessos del duc de Gandia (aleshores Mariano Téllez de Girón, 'el manirroto'), Manuel Velázquez, feia un detallat informe sobre l'estat de la qüestió de la devesa de Gandia amb el cap posat en com posar-la en valor per a la seua venda. El que queda d'ella (la major part es troba ubanitzada) és el que ara hom sol nomenar platja de l'Auir. Velázquez descrivia, dalt o baix, allò que ara pertany a Rústicas SA.
Paga la pena transcriure el document. És ben explícit i no té pèrdua. Després de fer una descripció general, que ja vam copiar en una entrada anterior, es posava a classificar les tres parts en què considerava dividida la devesa.

Clase Primera. A la primera lo que es arena [para] movible, y que a la acción e ímpetu de los vientos forma grandes promontorios, y que solo por aprovecharse de las arenas para la n…