HISTÒRIES DE CRIMS I CRIMINALS

Arran de
Històries de crims i criminals de la Marina Alta / Antoni Reig Pérez.
Pedreguer: IECMA i Edicions 96, 2016



Hi ha moltes maneres d'acostar-se al passat i, en particular, als seus episodis més violents. La d'Antoni Reig és una de les més honrades i encertades que he vist.

Sense ser historiador de formació, ja que ve de l'ofici periodístic, ha sabut filar una col·lecció de narracions que donen una idea certament fidel del que podia ser el món de la delinquència i dels assassinats passionals: aquells que ara coneguem com a 'violència de gènere'. Tot en el lapsus que va de 1844 a 1932.

Ja deia Voltaire que la història no és més que el registre de crims i desgràcies de la humanitat. Si més no, la violència marca moltes de pàgines de la història de la humanitat, i també les de la història en minúscula. La dels nostres pobles, la dels nostres veïns i, per què no, la de les nostres famílies.

Com assenyala l'autor, no deixa de ser significatiu que al si de les famílies esguitades per aquests fets, el silenci fora la primera mesura que convenia observar. Calia deixar passar el temps i entelar amb l’oblit la pesada càrrega. El silenci extens és, certament, una part important de la història i de les vides; i el recordatori de crims, més encara si estan vestits amb ideologies polítiques o religioses, és objecte d’una una polèmica eterna.

Tot percaçant la premsa i alguns arxius analitza més aviat conflictes entre veïns, crims passionals i venjances personals o disputes per fites.

Tria els fets que van obtenir o fruir d’un major ressò mediàtic, ja que ha pogut consultar pocs expedients de caire judicial: el gros dels expedients històrics dels jutjats de Dénia desapareixeren en expurgacions massives i insensibles. Per sort l’Arxiu Històric de Dénia conserva nombrosa documentació sobre la presó del districte judicial, els lligalls del jutjat de Pego i el registre parroquial de l’església de l’Assumpció.

L’autor és sincer en manifestar els seus dubtes i les seues certeses: No sé si ressuscitar aquestes històries mortes i soterrades té algun sentit. No sé si és necessari. Per a mi era un deure donar-les a conéixer. Tornar a contar-les, amb la passió amb què les van viure i les van contar els nostres avantpassats.

Com diu al pròleg Jovi Lozano-Seser, hom tracta d'una lliçó obscura, però vital, en resum, per descodificar qui som ara i per adonar-nos, finalment que el que realment és un crim és no voler recordar el passat.

A més, el to i la forma en què ens conta els fets és ben important: mesurat i equilibrat, alhora que proper i objectiu. Buscant la comprensió dels fets i de les persones (víctimes o botxins) més que no emetre un jui; com correspon a una mirada històrica.



El llibre està molt ben il·lustrat per un seguit d'artistes, com ara Vicent Poquet, de qui és el dibuix d'aci a la vora, arran dels episodis i de la figura de 'Matadones'.







Retrat de Toni Reig a l'Arxiu Municipal de Dénia: La Marina Plaza

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD