Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2016

FUNCIONARIS SENSE PAPERS

Imatge
Qualsevol simplificació és això mateix: una simplificació, amb la consegüent absència de matisos. Malgrat tot, vaig a arriscar-me a fer-ne una i dividir els funcionaris en dues categories: la dels que funcionen i tenen voluntat de solucionar els afers que se'ls posen al davant; i la dels que no: els que tenen sempre en 'no' a la boca i busquen alguna excusa o altra per embolicar la troca i/o evadir responsabilitats. I fer veure, fins i tot, que no s'acaben la feina (com que no en fan massa, en efecte, sempre hi ha molt per fer).
En els darrers temps se’n parla molt de les excel·lències de l'’administració digital: d'accés les 24 hores de cada dia, diponibilitat, rapidesa... open government i e-administració, transparència i tutti quanti. Sobretot entre la gent que treballa a l’administració i que sovint acudim a cursos i jornades on ens canten aquestes i altres virtuts. Fins i tot, en algun cas, es trauen llibres i articles llegits, com sempre, per una minoria m…

GENEALOGIA DELS PIXAVINS; O CALFAR-SE EN CALDO GELAT

Imatge
No fa molt, féiem referència al 'misteri' del títol de ciutat de Gandia, que no existia, o no s'havia localitzat mai. Malgrat això, la capital de la Safor havia estat utilitzant el qualificatiu de "ciutat" al llarg de molts segles. Si més no, des de mitjans del XVII (1642, segons Perales).

Fa la impressió que "la història comença", fonamentalment, des de mitjans del segle XVI, en temps del duc Carles, quan Gandia va pretendre passar de vila a ciutat (un estatus, més lluent, en una societat bàsicament 'estamental', on els honors i distincions eren 'lo tot'). Ja ho he dit: va pretendre, però no ho va aconseguir.

Perales diu que créese que el título de ciudad le fue concedido a Gandia el año 1555 por el emperador Carlos V, más ningún dato, que sepamos, puede comprobar este aserto... Sí hi havia, això sí, el sobre d'una carta de l'Infanta dona Joana, en què s'adreçava a los amados y fieles de su Magestad, Jurados de la Ciudad de Ga…

LA VELLÍSSIMA ASSIGNATURA DE LA TRANSPARÈNCIA (ELS SECRETS I JAVIER DE LUCAS)

Imatge
Això de les lleis i de les conselleries de transparència sembla una moda d’aquesta darrera dècada. Tanmateix, deuria ser evident, aquesta no és una qüestió de modes. El caràcter públic i transparent del poder és consubstancial a la mateixa definició o existència de la democràcia.
El teòric i quart president dels EEUU James Madison, pel 1822, ja ens deia que un govern del poble, en absència de tota informació del poble i dels mitjans que li permeten accedir a ella, no és més que el pròleg d’una farsa o d’una tragèdia. Un poble que vol ser el seu propi sobirà deu procurar-se el poder que li facilita el coneixement.
Avui, tanmateix, els coneixements de què “fruïm” tenen una enorme dosi d’aparença i de frau, sobretot si tenim en compte la fal·laç democràcia televisiva que pràcticament ha fet desaparéixer  el “quart poder” com a contrapoder. La televisió i les notícies que dóna són “il·lusió” de coneixement. Tant en els estats totalitaris com en les democràcies televisives es procura la semb…