GENEALOGIA DELS PIXAVINS; O CALFAR-SE EN CALDO GELAT


No fa molt, féiem referència al 'misteri' del títol de ciutat de Gandia, que no existia, o no s'havia localitzat mai. Malgrat això, la capital de la Safor havia estat utilitzant el qualificatiu de "ciutat" al llarg de molts segles. Si més no, des de mitjans del XVII (1642, segons Perales).

Fa la impressió que "la història comença", fonamentalment, des de mitjans del segle XVI, en temps del duc Carles, quan Gandia va pretendre passar de vila a ciutat (un estatus, més lluent, en una societat bàsicament 'estamental', on els honors i distincions eren 'lo tot'). Ja ho he dit: va pretendre, però no ho va aconseguir.

Perales diu que créese que el título de ciudad le fue concedido a Gandia el año 1555 por el emperador Carlos V, más ningún dato, que sepamos, puede comprobar este aserto... Sí hi havia, això sí, el sobre d'una carta de l'Infanta dona Joana, en què s'adreçava a los amados y fieles de su Magestad, Jurados de la Ciudad de Gandía.

El misteriós i lúcid A. E., qui escrivia en la revista El Archivo el 26 d'agost de 1886, plantejava, ja aleshores, la hipòtesi més creïble: Alicante, Játiva y Denia usando el título de ciudad, debían ser una mortificación para Gandía, y no teniendo diploma y solo 'título colorado' debió creer que nada riesgaba en llamarse ciudad cuando tenía carta real que así la intitulaba. Lo hicieron sin ruído alguno y la prescripción le ha ganado un título igual al de Valencia, que ningún rey ha concedido, pero que todos han reconocido.

Allò que sí hem pogut comprovar a través de documents de l'època és l'esmentada pretensió: que alguns jurats anaren a València per fer gestions sobre el tema; tanmateix, la prosaica realitat va ser que els jurats de l'any següent se'n van desentendre, com es dedueix de la transcripció de l'acord municipal.*

La darrera aportació documental a aquesta història ha estat una carta del mateix rei Felip II adreçada al virrei de València, aleshores Antonio Alfonso Pimentel, VI comte de Benavente, en la qual s'interessava pel tema.

Los días pasados nos fue suplicado por parte del duque [de Gandia] le diéssemos título de ciudad, pero no se le concedió, y de poco acá avemos entendido que se pregonó con effecto en Gandía que se llamase ciudad, de que nos havemos maravillado. Informaros heys de lo que en esto ha passado, y nos lo avisareys particularmente, y con brevedad.**




Certament, el rei s'havia 'meravellat' de les ganes que tenien els gandians de ser ciutat malgré tout.



Allò cert és que es va armar un revol important. De fet, entre el 2 de gener de 1569 i fins 1574 es va seguir un procés judicial entre els jurats de la vila de Gandia i els procuradors fiscals de Sa Magestat. Arran de les cartes rebudes a Gandia, que en el sobre portaven el nom de ciutat, es va  fer crida i es va escampar la veu que Gandia ja era ciutat. A tal efecte es van citar diversos testimonis, entre els quals hi havia Jeroni Pérez de Culla, escrivà de la governació de Gandia, també coneguda com a procuració i batllia general; lo magnífic Micer Bernat Costa, doctor en dret i regent de governador; o lo discret Alfons Salelles, notari. Aquest darrer deia que si el duc s'havia referit a Gandia com a ciutat era per les moltes letres que lo rey nostre señor don Phelip, rey de Castella, etc, etiam y lo emperador amb letres de ses majestats han escrit axí a la present universitat eo encara al dit illustrísimo duch com encara al degà de la Seu de la present vila. Mentre que els primers testimonis no semblaven voler mullar-se massa, Salelles era més explícit; però negava conéixer cap crida o relació del trompeta.

Tot plegat, un bon embull però una cosa clara: la voluntat dels governants gandians (si més no, una part important) per tal de pujar a la primera divisió dels honors i distincions.




*Segons el manual de consells de 7 de novembre de 1569 (AHG, AB-20, f. 9), Ajustat tot lo damunt dit consell fonch proposat per lo magnífich mossen Jaume Tello, jurat en cap, dient que la causa perquè eren ajustats és que los officials de l'any passat han de anar a València, que són citats a causa que han intentat de fer y feren a la present vila de Gandia ciutat; y que en dita anada costaran moltes despeses y gastos y messions; que si serien de parer que aquestos gastos los pagàs la vila o contribuhís en aquells e que diguessen son parer, e tot lo damunt dit consell fonch de parer, nemine discrepante, que aquells que han mogut e intentat de fer ciutat a Gandia paguen tots los gastos que faran y messions y després que perdera raó aquelles faran contra aquells se faran e se defensen a ses despeses.

** Missiva del rei al capità general, comte de Benavente, sobre diversos afers del Regne de València. 23 d'agost de 1569. AHN, Osuna, C. 419, D. 219.


IL·LUSTRACIONS
  1. - Escut de Gandia a la façana del cinema Royalty https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/847743268
  2. - Juan Alfonso Pimentel de Herrera, VII comte de Benavente.
  3. - Escut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles, del segle XIX ,a l'església del convent de sant Roc de Gandia. Foto: Joan Banjo, 2014.

Comentaris

Vuelvo a mi anterior expresión,gracias por haber puesto en marcha,ésta página,ésto es historia y buenas noticias,y no lo que publican cosas sin saber o sin querer saber,otro gallo nos cantára si entre todos nos preocupáramos de Gandia,nuestra Ciudad...y alrededores.conviviríamos mejor adelante,un abrazo
És important 'documentar-se', i això requereix paciència, temps i metodologia. Els sentiments, de vegades, amb bona voluntat, sovint ens traixen. Gràcies pel comentari.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI