Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

VOT REFLEXIU O IRREFLEXIU ?

Imatge
El tracte o maltractament de l'Estat Espanyol vers Catalunya (i no solament) ha provocat el refermament de l'independentisme i, també, dels seus contraris. Els partidaris d'un estat català s'han consolidat a casa i l'espanyolisme, sobretot, a la resta d'Espanya, però també a dins mateix del Principat.

Sí: polarització. Animadversió mutual que, al meu veure, va relacionada amb la testosterona i la rauxa. Sense anar més lluny, l'ex de Podem, Albano Dante Fachin, per tal de justificar el seu pas als rengles independentistes, utilitzava el profundíssim argument que calia fer-li un 'zasca' a Rajoy. Amb aquest mena de 'raonaments' potser acabem, uns i altres, amuntegant més vots i montant un ciri encara més gros... però, és aquest el camí? estem construïnt la solució desitjable, raonable o més equilibrada? Sóc conscient que corren mals temps per a la il·lustració i i el lliure pensament. Tot i això, m'agradaria posar damunt la taula quins poden …

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

Imatge
Ens agrade o no, llegenda i història es travessen i es contaminen; indestriablement. Els historiadors hauríem de traure aigua clara i neta, però la realitat és recordada, percebuda, sentida, imaginada o inventada de molt diverses maneres. Amb la història ens passa sovint com amb els nostres records personals: es fan llunyans, tèrbols de vegades, on allò somiat i allò realment viscut s'entremesclen.
Alguna cosa de tot això ens passa amb les nostres llegendes urbanes. No sabem ben bé com, ni des de quan, s'escampa una creença, una “història”, que vessa pels cantons, pels bars, per les tertúlies i acaba surant i eternitzant-se en la literatura. Quant no s'ha dit i escrit sobre la “delicà” de Gandia? O sobre els Moran i els Rausell, adalils de la Gandia moderna i noms immortalitzats en els carrers de la ciutat.
La meua noció tradicional de la llegenda de l’arbre era, simplificant molt, que l’antic alcalde Josep Rausell havia donat l’espai que ocupa el Prado per als llauradors de…

BRESCA: TOTA UNA INSTITUCIÓ

Imatge
Els fulls d'informació i cultura de Vilallonga de la Safor, que apareixen periòdicament sota el títol de BRESCA, van nàixer a l'escalf dels creatius anys 1980, quan molts dels que estem prop de la jubilació érem joves.
Bresca ha viscut, sobreviscut i crescut al llarg de prop de quatre dècades, cosa que es diu prompte. Ara mateix, fa uns dies, acaba d'eixir el seu número 38, corresponent a l'hivern de 2017.


El seu centre físic i simbòlic es troba ocupat per les herbes mengívoles (llicsons, camarroges, raïmet de pastor...) en una secció a càrrec de Miquel Camarena, activista polifacètic i de bons gustos.

Les entrevistes ocupen també un lloc ben important. Aquesta mena de col·laboracions són costoses i entretingudes; però valen la pena. En aquest cas ens acosten a persones i personatges que tenen moltes coses que contar-nos i aportar-nos.
El tio Fermí Mascarell, el darrer treballador de la fàbrica del barranc de l'infern és entrevistat detalladament per Josep Tarrassó i V…

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD

Imatge
En la llarga història particular de les dones és evident que hi ha hagut fites i fets significatius. Un d'ells, és evident, ha estat la seua incorporació al món del treball remunerat amb la clàssica paradoxa: per un costat el treball les feia lliures i autònomes; de l'altre no deixava de ser un cert esclavatge i explotació. D'una part d'aquest esdevenir, sobretot dels avatars reivindicatius, donem compte Lluís Sevilla i jo en un article que fa temps vam fer, a petició dels bellugadissos fallers,  per al llibret de falla de la Vila-Nova. Atenció perquè és una miqueta llarg, cosa no habitual en aquest bloc.






SEVILLA PARRA, Lluís i ALONSO I LÓPEZ, Jesús E. 'Les treballadores de la Lombard'. Vila-Nova (2005), pp. 119-126. Edita Associació Cultural Falla Vila-Nova (Gandia).
Una de les imatges que caracteritzava la Gandia de la primera meitat del XX era aquella de les dones que, des dels pobles de la Safor, acudien apressades a la fàbrica de seda que els Lombard tenien…

CARTOGRAFIA DE GANDIA

Imatge
LA HUMIL I AMBICIOSA COL·LECCIÓ DE CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE GANDIA I DE LA SAFOR
Els arxius, entre altres coses, constitueixen un pou de la memòria, del qual anem traient peces significatives: aquelles que retraten com hem anant  evolucionant com a ciutat, com hem anat creixent i transformant la pell del nostre territori. L’espurna per començar aquesta col·lecció va ser veure un plànol, conservat a l’Arxiu de la Noblesa de Toledo, en el qual apareixia la nostra platja verge de construccions i amb un “famoso pinar” (una devesa de pins).  Curiosament, o significativament, el plànol s’havia fet amb la intenció de dessecar la marjaleria i escampar el cultiu de l’arròs.



Amb això, tenim ací un exemple clar de com els documents es presten a múltiples lectures que poden ser ben diferents, fins i tot oposades, segons la mirada del qui fa la lectura i segons el context i el moment en què són utilitzats. Al segle XVIII es volia posar en cultiu una marjal que es considerava insalubre i improductiva. …

LLUITA NO VIOLENTA

Imatge
El moviment de l'11-M de 2011 i l'actual sobiranisme català han apostat per l'acció no violenta. Per lluitar amb la força de les raons i no amb la raó de la força. Davant d'això, l'actual stablishment estatal no ha optat pel diàleg, el compromís o les propostes sinó per la pura i dura defensa d'un statu quo.

L'11-M es va desbloquejar amb l'entrada en les institucions i en els parlaments de nous representants que renovaven l'elit política i donaven un cert oxígen a l'ambient enrarit que s'havia produït. Tanmateix, l'actual enquistament i enrocament de les posicions polítiques està produint un procés perillós de 'fabricació de l'enemic' que comentarem en endavant.
Ara voldria remarcar com, en una societat que es vol avançada i democràtica, la lluita pacífica és la més arrelada en una ciutadania madura que no pretén imposar-se per la força sinó per les complicitats i a través de la contesa democràtica. No era aqueix el pensament o…

LA FALZIA, VEU DELS POBLES SILENCIOSOS

Imatge
Fa tan sols unes poques dècades, semblava una utopia allò de superar els localismes de campanar. Ròtova, Alfauir, Llocnou, Almiserà i Castellonet, pobles de demografia escadussera, ja fa temps que van començar a caminar junts, si més no en afers de caire cultural. El Col·lectiu Vall de Vernissa n'ha contribuït decisivament i la revista que comentem n’és l'estendard i la bandera.
Indefugiblement, la publicació té una vessant de mirar cap endins dels pobles, de donar testimoni del que passa i es sent. L’article de Juan Méndez Faus sobre el Club Esportiu Ròtova és una manera ‘esportiva’ i agradosa d’encetar el número. Hom respira optimisme, amor per la companyonia i l'esportivitat associada amb els millors valors humans. El recull de premsa de Miquel Camarena és un bona manera de repassar com la Vall de Vernissa ha estat actualitat i notícia: la manca d’autobusos, el problema del fem, la ruta dels riuraus… tot això adobat amb la fina ironia dels seus comentaris finals.
La histò…

QUINA REBOLICA !

Imatge
UN NOU D'OCTUBRE CONFÚS

1 d'octubre: referèndum o mobilització reeixida i reprimida; 9 d'octubre: diada del País Valencià; 10 d'octubre: tots pendents del parlament català; 12 d'octubre (Día de la Hispanidad). Quatre barres, banderes estelades, amb el blau valencià; algunes espanyoles. Actes diferents per al nou d'octubre, dels quals, no saps ben bé a quin acollir-te. Passeig de la Reial Senyera: la coalició Compromís convocant pel matí; Acció Cultural del País Valencià, per la vesprada: amb  la UGT i altres entitats que, probablement, acudiran amb una mínima representació i als qui, també probablement, no agradarà massa el desembarcament de gent de la CUP, des del nord.
Com és ara el lema 'valencià, sí', amb el ciri que hi ha muntat? Com si fórem als anys seixanta.
Sembla que en esta situació tèrbola, de crisi del "sistema" de 1978, els únics que ho tenen clar són els sobiranistes catalans, que ja fa temps es van fartar de la inoperància d'u…

LA MEMÒRIA DELS OBJECTORS VALENCIANS

Imatge
Fa uns dies ens vam reunir a Llíria un bon grapat d'objectors de consciència al servei militar i persones lligades al moviment. Tant els de la vella generació dels anys 1970, que predicàvem un servei civil alternatiu (no legalitzat mai) com els qui van optar per la insubmissió després de l'aprovació pel parlament, el 1984, de la Llei Reguladora de l'Objecció de Consciència i de la Prestació Social Substitutòria.
Tot plegat, des dels inicis amb Pepe Beunza i Arbre Agulló fins als darrers, a les portes del segle XXI, representàvem unes tres dècades d'acció no violenta i de desobediència civil al País Valencià. O prou més, tot tenint en compte que, després de l'abolició del servei militar continuen vius grups com ara Tortuga, d'Elx, o Antimilitaristes-MOC de València.
Tot això conforma una constel·lació d'històries personals, accions al carrer, comunicats, jornades, intents d'economia comunitària, juis, detencions, presons i molts altres afers que, mal que…

LA PEIXATERIA I LA LIMITADA MEMÒRIA PERSONAL

Imatge
Hi ha un raonament simple segons el qual la memòria personal o familiar és la més certa i veritable: 'jo ho he viscut; ho he vist o m'ho han contat els meus'. Conclusió: sobren la història i els historiadors.
Això val, és cert, com a memòria personal i viscuda, intransferible i valuosa per a la vida pròpia. Però la memòria pública, col·lectiva, compartida, requereix d'alguna cosa més: de mètode, de versions contrastades, de vocació científica i de veritat.
Fins fa no molt, jo era un d'aquells que pensava que la pescateria de Gandia, la pública, havia estat 'sempre' on era el mercat municipal i on avui hi ha alguns departaments municipals com els d'informàtica i serveis bàsics.

Tanmateix, en revisar alguns documents d'arxiu veus que això no ha estat 'sempre' així.
La pescateria es trobava, als segles XVI i XVII, a la Plaça Major, sota el domini eminent dels ducs i la possessióde les famílies Gallach i Pérez de Culla. Al llarg del XVIII i XIX, si …