Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

GANDIA I LA INEXISTENT MEMÒRIA DEL XIX

Imatge
LA FI DELS DUCS: UN RECORDATORI NECESSARI
Al segle XIX es troben els orígens, sovint traumàtics i guerrers, de la societat en què avui vivim: la llibertat de premsa, el liberalisme, els parlaments, el republicanisme i el socialisme, l’anarquisme, el lliure mercat, les mesures i la moneda unificades, l’educació universal per a tots... També, és cert, aspectes com la militarització de la política o l’intrusisme borbònic en els governs constitucionals. En tot cas, el gran fiasco amb el progrés i amb la pròpia humanitat (el que es va produir amb les grans guerres de 1914 i 1945), o  el feixisme i el comunisme, serien ja cosa del segle XX.

Si volguérem navegar al bell mig de guerres contra el francés, alliberaments colonials, ‘pronunciamientos’ i enfrontaments entre liberals i ‘carques’, epidèmies de còlera i bandolers, ens armaríem segurament un embolic considerable. Un embolic que no hauria de frustar-nos, tot i així, perquè les persones convivint en societat (que no d’una altra cosa tract…

DE PLATGES, TEMPORALS I MEMÒRIA

Imatge
Cada any, a cada temporal de tardor o fora d'ella, ens capbussem en una escandalització farisaica: oh! quants passejos marítims destruïts; quantes platges sense arena; quants xalets tocats per l'aigua !! Fins i tot, encuriosits, ens acostem per veure de prop la col·lecció de desastres.
Els pobles i les persones tenim una escadussera i feble memòria històrica. A penes recordem o ens adonem que poblacions com Piles, Miramar, Guardamar o les mateixes Gandia, Oliva i València s'han originat a una distància prudent de la mar. Les primeres, a més a més, damunt d'un escaló o marge gros. I tot això no precisament per casualitat sinó per l'experiència que dona el temps i perquè entre aquests nuclis i el mar hi ha zones físicament inestables i inundables: bé siga pels rius, els marjals o el mateix mar i una restinga d'arena sempre mòbil i canviant.
Una altra cosa són nuclis com Cullera o Dénia, implantats des de la seguretat i solidesa d'una muntanya o rocam a vora mar…

MERCADONA I EL 'PUTXERO' DEL DIUMENGE

Imatge
OSSOS DE CORBET I MARXES ARRERE

L'altre dia parlàvem de la marxa enrera, històrica, que representa Donald Trump. Anem a parlar ara d'un afer potser més domèstic però no per això menys important: les decepcions i els accidents previs a la bollida d'un putxero.
Vaja per davant que en els orígens de la famosa cadena Mercadona (una de les poques coses "grans" que ens resten als valencians) hi ha Cárnicas Roig. Ací a Gandia vam tenir un establiment a la vora de l'Ajuntament, a les antigues arcades.
Però, mireu per on, que a hores d'ara ha desaparegut o està desapareixent la secció carnissera "de persones" als supermercats de la cadena, tot reduïnt l'oferta al ja 'tradicional' i abassegador empaquetament en plàstics.

Sembla que la cadena 'productiva' i la rendibilitat se'ns mengen (o ens deixem menjar per ella).
La mesura té alguna cosa a veure amb la venda en tres parts de Martínez Loriente, el gran subministrador dels productes cà…