GANDIA I LA INEXISTENT MEMÒRIA DEL XIX

LA FI DELS DUCS: UN RECORDATORI NECESSARI

Al segle XIX es troben els orígens, sovint traumàtics i guerrers, de la societat en què avui vivim: la llibertat de premsa, el liberalisme, els parlaments, el republicanisme i el socialisme, l’anarquisme, el lliure mercat, les mesures i la moneda unificades, l’educació universal per a tots... També, és cert, aspectes com la militarització de la política o l’intrusisme borbònic en els governs constitucionals. En tot cas, el gran fiasco amb el progrés i amb la pròpia humanitat (el que es va produir amb les grans guerres de 1914 i 1945), o  el feixisme i el comunisme, serien ja cosa del segle XX.

Si volguérem navegar al bell mig de guerres contra el francés, alliberaments colonials, ‘pronunciamientos’ i enfrontaments entre liberals i ‘carques’, epidèmies de còlera i bandolers, ens armaríem segurament un embolic considerable. Un embolic que no hauria de frustar-nos, tot i així, perquè les persones convivint en societat (que no d’una altra cosa tracta la història) som realment complicades.

No estem descobrint res de nou amb això, és clar, però sí vull reivindicar una visió no simplista de la història: si la reduïm a bons i dolents, a invasors i envaïts, a liberals i carques, a comunistes i feixistes  o a espanyolistes i catalanistes, estarem empobrint, irremeiablement, la nostra capacitat de comprensió, alhora que alimentant prejudicis i fòbies.

En tot cas, perquè ens fem una idea, mínima, del que va passar en aquell segle, cal destacar en la nostra història local un moment ben poc conegut, però clau, molt clau i decissiu. Aquell en què els ducs deixen de ser ducs.

Quantes històries, historietes, rememoracions, exposicions i “tutti quanti” hem fet en relació als nostres antics ducs? Fonamentalment ‘Els Borja’, que no van ser els primers senyors de Gandia; ni els fundadors de la vila, ni tan sols els primers ducs.

[Ben és cert que Francesc de Borja és tot un personatge i que la seua familía senyorejà Gandia i molts territoris valencians al llarg de més de dos segles. Però fer memòria és sempre una tria i un exercici lliure]

Quantes vegades hem rememorat o celebrat la fi del jou feudal, el fet què els alcaldes no foren controlats i triats pel poder jurisdiccional dels ducs? El fet que els llauradors no hagueren de pagar una part de la collita als seus senyors, que els bens amortitzats per l’església deixaren de ser inamovibles, que els antics vassalls passarem a ser ciutadans i iguals davant de la llei?

De tot això - i més - en parlarem en la conferència del dia 3 de març a la Biblioteca Central de Gandia.




Il·lustracions:
- Retrat de Mariano Téllez de Girón, 'el manirroto'. https://es.wikipedia.org/
- Exposició regional de Gandia en la fira de 1881. 'La ilustración española y americana'.
- Prospecte de 'El Litoral', la primera publicació periòdica de Gandia, el desembre de 1880.
- Aprovació de la Constitució de Cadis, 'la Pepa': https://www.timetoast.com/timelines/96416

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD