MERCADONA I EL 'PUTXERO' DEL DIUMENGE

OSSOS DE CORBET I MARXES ARRERE


L'altre dia parlàvem de la marxa enrera, històrica, que representa Donald Trump. Anem a parlar ara d'un afer potser més domèstic però no per això menys important: les decepcions i els accidents previs a la bollida d'un putxero.

Vaja per davant que en els orígens de la famosa cadena Mercadona (una de les poques coses "grans" que ens resten als valencians) hi ha Cárnicas Roig. Ací a Gandia vam tenir un establiment a la vora de l'Ajuntament, a les antigues arcades.

Però, mireu per on, que a hores d'ara ha desaparegut o està desapareixent la secció carnissera "de persones" als supermercats de la cadena, tot reduïnt l'oferta al ja 'tradicional' i abassegador empaquetament en plàstics.


Sembla que la cadena 'productiva' i la rendibilitat se'ns mengen (o ens deixem menjar per ella).

La mesura té alguna cosa a veure amb la venda en tres parts de Martínez Loriente, el gran subministrador dels productes càrnics de Mercadona que va fracassar en la construcció d'un gran macroescorxador. Potser també (no ho sé cert; no és la meua especialitat) tinga alguna cosa a veure amb conceptes empresarials com la ‘gestió del canvi organitzacional' o d'altres floritures teòriques.

El que sí és evident és que per comprar ossos de corbet de 'tota la vida' per poder fer un tupí o el putxero del diumenge et veus obligat a carregar amb un bon grapat d'ossets, un per un, de manera que te'n tornes a casa amb un munt desmesurat de mini-paquetets (tot depen, és clar, del nombre de comensals).


Segons un amic entès en la matèria, el que fan ara es comprar les peces de carn sense os i després fan dues coses, tallen i empaqueten o bé munten un mostrador que ve a ser una “falsa carnisseria” ja que el que fan allí es tallar les peces més faciletes per personal que no és carnisser: “carne al corte”.


Els ossos els compren a banda i, és clar, en safates, de manera que quan s’acaba la temporada de putxeros deixen de comprar i traslladen el problema al seu proveïdor. Ells sempre guanyen, “no hay ventas = no hay mermas”.

La qüestió, en realitat, és bastant més complexa perquè, per exemple: qui assumeix els costos de mantenir un escorxador?

Potser els monopolis i els negocis potents acaben tenint la temptació d'imposar-se des d'una situació de domini del mercat, de la publicitat, dels mitjans de comunicació i de tantes altres coses. Tanmateix, cal comptar amb què el consumidor pot exercir el seu poder d'influència i de selecció, que la 'rebel·lia' consumidora està per a alguna cosa i que hi ha més alternatives. Entre elles els negocis humans i menuts o el comerç just i de proximitat.

Per acabar-ho d'adobar (i per això, també, parlàvem de retrocés) hi ha el tema de les deixalles: molt de parlar tots d'ecologia però acabem fent el contrari, tot agreujant la ferida bruta del planeta; engrossint negocis dels que produeixen porqueries i dels que s'encarreguen d'arreplegar-les i posar-les déu sap on.


Comentaris

som a l'índia ha dit…
A l,altra ja ho saps: vés a la carnisseria del teu barri, a la fruiteria, al forn, ....

..... Disculpe vosté: quan puga compare la cartelleria de MERCADONA al seus establiments en Catalunya i la emprada a casa nostra.

AHI SI QUE HI HA TEMA.

Bona nit.
Gràcies pel comentari: hi ha tema, hi ha tema...
Jorge Garcia Polop ha dit…
Ens pensem que som moderns però sols cal anar a Alemanya i vore que les cadenes han de fer-se responsables del retorn dels envassos i els clients reben diners en portar-los. Ací en mirar la quantitat de plàstics i envoltoris que van al contenidor et fas creus. Recorde ma mare comprant el foigras a ca la mare de Manolo Marqués als baixos de l'ajuntament i emportant-se'l en un paper i al cabaset. Per a avançar cal fer sempre passos endavant i no cap enrere. Salutacions
ideamon ha dit…
I no caldria ficar un fort impost a les grans superficies comercials?.
Per què, ausades merda i desperdicis que produeixen. On tinc jo el taller voldria que veguereu la quantitat de paperassa d'aquesta gent que arreplegue tots el dies. A més a més el que arrepleguen els contenidors de sòlids. És una vergonya que ho tinga que pagar el poble i no el vertader provocador d'aquest femer plé d'immundicia capitalista, que la veritat no aporta rés, ni bò ni positiu. Tot al contrari. Massifica la merda.
Potser la comoditat, el temps, el règim de vida, l'enlluernament i tantes altres coses ens perd a molts i ens condueix als grans centres comercials... Encara que siga des de plataformes humils, haurem d'anar mostrant altres cares de la moneda i fer contrapublicitat.
Merci, Jorge i ideamon, pels vostres comentaris.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT