ARXIUS: VIDA I MORT

A PROPÒSIT DE LA RECUPERACIÓ DE L'ARXIU I DE LA BIBLIOTECA
 DE JOAN M. MONJO

Fa uns dies  vam acomplir, des de l'Arxiu Històric de Gandia, una tasca que es troba entre la recepció joiosa i el salvament de l'oblit; una mena de rescat o d'evitació d'una segona mort o remat de les persones: aquella que s'esdevé quan desapareixen, es perden, es podreixen o s'immergeixen en l'oblit definitiu i irreversible les coses preuades del finat: la casa, les fotografies, els objectes estimats i, en un cas com el de Monjo, els llibres i els escrits.

Cadascú té, es clar, les seues idees religioses, agnòstiques o atees, totes ben respectables. Però no cap dubte que uns i altres potser coincidim en projectar o llençar una part de nosaltres més enllà de la nostra vida i de la nostra mort. Perquè escrivim, si no? perquè s'investiga o es gesten obres d'art?

Em feia la impressió que quan tréiem els llibres i els escrits d'una casa a la venda estàvem salvant del naufragi un munt de llibres llegits i estimats; d'escrits gelosament guardats al llarg de molts anys i que, un dia o un altre, podien acabar en orris. Tot això sense negar sinó, més aviat al contrari, afirmant la possibilitat que els plançons familiars, amicals o amorosos puguen heretar i fer créixer el germen original. Sols o en col·laboració.


Ben cert és que no tot es pot conservar; ni potser es dega. És del tot impossible, factualment. Sempre ha d'haver algun criteri: conservar "per" o "per a", amb alguna causa i algun objectiu. Segurament, amb algun criteri sel·lectiu.

En qualsevol dels casos, el que sí podem dir és que, deu anys després, "Monget" renaix a través dels seus papers.



Fotos de l'arxiu personal de Joan M. Monjo donat per Lara Aparisi. 1963, 1971, 1977 (amb Cebrià Molinero, company en el FUT -Front per a la Unitat dels Treballadors-) i 2000 (amb Ximo Vidal i Ana Piyama)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT