ARXIUS, MEMÒRIA I GUERRA CIVIL

D'ací a pocs dies em toca participar en un cicle de conferències del Centre d'Estudis Locals de la Pobla de Vallbona, al Camp del Túria, prop de Llíria.


El tema és el que encapçala aquesta entrada i presenta no pocs problemes, començant per la mateixa destrucció d'arxius que va tenir lloc l'estiu revolucionari de 1936.


Anys i segles de producció, reunió, replega i organització documental sovint han acabat, al llarg de la història, en un tràgic final, en un esclafit d’odi de classe, de fúria sagrada, de flama pretesament purificadora que pren els papers i els pergamins dels arxius com a combustible. La Pobla no és una excepció.

Hi ha, a més, una tensió ben certa entre memòria i història, paraules que constitueixen gairebé un oxímoron: una contradicció en els termes. Mentre que la primera és bàsicament subjectiva i vital, la segona hom suposa que va lligada al mètode, a la raó, a la construcció científica, al temple i el contrast de fonts i de visions. Al capdavall: un terme compost que ha triomfat i s'ha escampat, però que és certament desafortunat. Fa la impressió com si es volgués donar una pàtina de cientifisme a allò que no és ciència. 

També és cert, això sí, que cal construir una memòria democràtica i antiautoritària: una mena de vacuna contra la temptació de barbàrie que ens porten les dictadures i els sistemes 'intransigents' o prepotents. No cal anar molt lluny per trobar bona cosa d'exemples a nivell local o mundial.

En qualsevol dels casos, per acció o per omissió, sempre hi ha unes polítiques de memòria o de desmemòria per part dels qui ocupen el poder. I una capacitat per part de la societat civil, de tots, per recordar allò que estimem oportú.

Potser tot això no siga de la incumbència directa dels arxivers. Tanmateix, sí ens correspon compartir la responsabilitat de les paraules i silencis que restaran per al futur; ens correspon exercir-la des d'una professionalitat que deu ser garantitzadora de drets humans tan bàsics com el dret a saber. I ens correspon col·laborar amb tots aquells que busquen; bé siga la memòria terapèutica, la història científica o qualsevol informació utilitària. Perquè els documents, sobretot els objectivables i palpables, són un nexe d’unió, com un cordó umbilical, amb un passat real.

Vulguem o no, als arxivers també ens cap facilitar l’existència d’un testimoni dels vençuts, d’aquells que haguessen volgut o esperat que la història hagués passat d’un altra manera, tot aportant així una altra perspectiva diferenciada de la complaent i justificativa dels vencedors (el vençut intenta trobar explicacions –justificacions al que ha passat).

La transició i la recuperació de la democràcia, als anys 1970-80, demanava i exigia un altre tipus de relació amb els documents i amb la memòria. Per això els arxius i els arxivers locals (allà on existíem) hem col·laborat en la renovació historiogràfica i hem buscat un nou lloc en l’administració. Hem acumulat, així, no solament nous inventaris sinó un patrimoni ètic i una pràctica dels valors democràtics, lluny de l'obscurantisme i del classisme d'uns altres temps.

Així, si el gran repte dels arxius administratius és impulsar i participar en la modernització de l’administració electrònica, el gran repte dels arxius històrics és el de facilitar i impulsar la memòria democràtica i el coneixement de l’etapa de la dictadura. 

Tot això al temps que descobrim noves vies i perspectives d’aproximació a la memòria i recomposem les nostres relacions amb els erudits, amb els historiadors i amb un ciutadà que estima el seu patrimoni documental perquè vol saber (i en té dret) dels seus orígens, remots o immediats i familiars.

Foto de trinxeres a la Pobla: http://www.infoturia.com/la-pobla-de-vallbona/5795-el-cel-alerta-del-abandono-de-unas-trincheras-de-la-guerra-civil.html
Tiradors al balcó de la Pobla: http://www.levante-emv.com/comarcas/2015/01/20/baja-asistencia-cazadores-fiesta-escopetas/1214718.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT