Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

LA MEMÒRIA DELS OBJECTORS VALENCIANS

Imatge
Fa uns dies ens vam reunir a Llíria un bon grapat d'objectors de consciència al servei militar i persones lligades al moviment. Tant els de la vella generació dels anys 1970, que predicàvem un servei civil alternatiu (no legalitzat mai) com els qui van optar per la insubmissió després de l'aprovació pel parlament, el 1984, de la Llei Reguladora de l'Objecció de Consciència i de la Prestació Social Substitutòria.
Tot plegat, des dels inicis amb Pepe Beunza i Arbre Agulló fins als darrers, a les portes del segle XXI, representàvem unes tres dècades d'acció no violenta i de desobediència civil al País Valencià. O prou més, tot tenint en compte que, després de l'abolició del servei militar continuen vius grups com ara Tortuga, d'Elx, o Antimilitaristes-MOC de València.
Tot això conforma una constel·lació d'històries personals, accions al carrer, comunicats, jornades, intents d'economia comunitària, juis, detencions, presons i molts altres afers que, mal que…

LA PEIXATERIA I LA LIMITADA MEMÒRIA PERSONAL

Imatge
Hi ha un raonament simple segons el qual la memòria personal o familiar és la més certa i veritable: 'jo ho he viscut; ho he vist o m'ho han contat els meus'. Conclusió: sobren la història i els historiadors.
Això val, és cert, com a memòria personal i viscuda, intransferible i valuosa per a la vida pròpia. Però la memòria pública, col·lectiva, compartida, requereix d'alguna cosa més: de mètode, de versions contrastades, de vocació científica i de veritat.
Fins fa no molt, jo era un d'aquells que pensava que la pescateria de Gandia, la pública, havia estat 'sempre' on era el mercat municipal i on avui hi ha alguns departaments municipals com els d'informàtica i serveis bàsics.

Tanmateix, en revisar alguns documents d'arxiu veus que això no ha estat 'sempre' així.
La pescateria es trobava, als segles XVI i XVII, a la Plaça Major, sota el domini eminent dels ducs i la possessióde les famílies Gallach i Pérez de Culla. Al llarg del XVIII i XIX, si …