LA PEIXATERIA I LA LIMITADA MEMÒRIA PERSONAL


Hi ha un raonament simple segons el qual la memòria personal o familiar és la més certa i veritable: 'jo ho he viscut; ho he vist o m'ho han contat els meus'. Conclusió: sobren la història i els historiadors.
Això val, és cert, com a memòria personal i viscuda, intransferible i valuosa per a la vida pròpia. Però la memòria pública, col·lectiva, compartida, requereix d'alguna cosa més: de mètode, de versions contrastades, de vocació científica i de veritat.

Fins fa no molt, jo era un d'aquells que pensava que la pescateria de Gandia, la pública, havia estat 'sempre' on era el mercat municipal i on avui hi ha alguns departaments municipals com els d'informàtica i serveis bàsics.

Tanmateix, en revisar alguns documents d'arxiu veus que això no ha estat 'sempre' així.

La pescateria es trobava, als segles XVI i XVII, a la Plaça Major, sota el domini eminent dels ducs i la possessió  de les famílies Gallach i Pérez de Culla. Al llarg del XVIII i XIX, si més no des del 1753, hi era a la Vila Nova de sant Roc (ara Duc  Carles de Borja), també posseïda per un Pérez de Culla, Joseph. [1] Potser d'ací vinga el fet que l'antic carrer Cànovas del Castillo, que parteix de la plaça, es deia encara abans carrer de la Pescateria.

En els inicis del XIX, pel 1808, un informe de la Junta de Propis de la Ciutat, realitzat per a l’Intendent, afirmava que la carnisseria i pescateria es troba ‘no solo arruïnada, sí expuestas las reses que se matan para el mantenimiento de sus vecinos a ser pasto de los ratones que se han llegado a apoderar de este puesto... Antes los propios son tenidos a repararla siempre que la necesidad lo exhige y lo mismo se practica en la pescadería y quartel para la tropa. [2]

El 1849, arran de la visita del governador civil, el conservador i il·lustrat Melcior Ordóñez, [3] es confirmava que la pescateria era un focus d’insalubritat i ‘siendo una de las obligaciones preferentes de la autoridad municipal el separar de la población cualquier foco de insalubridad que exista en ella’ (i més al centre de la ciutat, ‘con el mayor descaro’) es valorava la possibilitat de traslladar-la a l’ex-hort de sant Roc (plaça dels Colomets) o a un altre lloc, per a la qual cosa calia vendre el local existent (acta del plenari de 19 d’octubre de 1849).

En la mateixa visita, el governador 'manava' fer escorxador, llavador i pescateria. El 13 d’abril de 1850 hi ha l’acord, per unanimitat, pel qual s’acorda la venda de l’edifici de carnisseria i pescateria a la vista del decret d'Ordóñez, del pressupost municipal i de la forma que en que cal formar els expedients d’alienació de les finques de propis. Els mestre d'obra Domingo, el fuster Codoñer i el serraler Vives feien la taxació, que resultava ser de 12.000 rals.

La situació legal del local, apegat a muralla, era problemàtica. Calia veriguar ‘la procedencia de los edificios cuya enagenación se pretende’ i el secretari, Talens, deia que, escorcollat l’arxiu, ‘no apareixia ‘cosa alguna’.

Va ser per això que, davant de Francesc Crespo, alcalde corregidor, comparegueren, entre altres, Rafael Mateu, advocat dels tribunals de la nació, i José Codoñer Codina, mestre plater.

El primer deia que l’Ajuntament estava en possessió de la pescateria ‘como propio del común’ en la Vila Nova de sant Roc, adosada a la muralla antiga, al seu antic fossar. Com que l’Ajuntament havia fruït sempre de l’administració de les valls o fossars, considerava que el solar és de la ciutat. Codoñer, al seu torn confirmava i afegia que les sues despeses es pagaven del fons de propis de la ciutat.



Total, que ara com ara, no he pogut veure cap testimoni de la pescateria-mercat-oficines anterior a 1934. Segons consta en aquest mateix expedient de construcció, [4] en aquells moments hi havia una pescateria al perllongament del passeig de les Germanies.






[1] Arxiu Històric de Gandia, AB-487/53
[2] AHG, AB-441/5
[3] Melcior Ordóñez, nascut a Màlaga el 1811, va ser gobernador de València, de Barcelona i de Màlaga. Va arribar a ministre de la governació amb Bravo Murillo, el 1851.
[4] AHG, AB-1784/20. Expedient instruít amb motiu de la construcció d’una nova pescateria pública al carrer Canonge Morell. 1934.

Quadre d'Horacio Ferrer: Madrid 1937 (Aviones Negros). Centro de Arte Reina Sofia. Madrid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT