Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2017

BRESCA: TOTA UNA INSTITUCIÓ

Imatge
Els fulls d'informació i cultura de Vilallonga de la Safor, que apareixen periòdicament sota el títol de BRESCA, van nàixer a l'escalf dels creatius anys 1980, quan molts dels que estem prop de la jubilació érem joves.
Bresca ha viscut, sobreviscut i crescut al llarg de prop de quatre dècades, cosa que es diu prompte. Ara mateix, fa uns dies, acaba d'eixir el seu número 38, corresponent a l'hivern de 2017.


El seu centre físic i simbòlic es troba ocupat per les herbes mengívoles (llicsons, camarroges, raïmet de pastor...) en una secció a càrrec de Miquel Camarena, activista polifacètic i de bons gustos.

Les entrevistes ocupen també un lloc ben important. Aquesta mena de col·laboracions són costoses i entretingudes; però valen la pena. En aquest cas ens acosten a persones i personatges que tenen moltes coses que contar-nos i aportar-nos.
El tio Fermí Mascarell, el darrer treballador de la fàbrica del barranc de l'infern és entrevistat detalladament per Josep Tarrassó i V…

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD

Imatge
En la llarga història particular de les dones és evident que hi ha hagut fites i fets significatius. Un d'ells, és evident, ha estat la seua incorporació al món del treball remunerat amb la clàssica paradoxa: per un costat el treball les feia lliures i autònomes; de l'altre no deixava de ser un cert esclavatge i explotació. D'una part d'aquest esdevenir, sobretot dels avatars reivindicatius, donem compte Lluís Sevilla i jo en un article que fa temps vam fer, a petició dels bellugadissos fallers,  per al llibret de falla de la Vila-Nova. Atenció perquè és una miqueta llarg, cosa no habitual en aquest bloc.






SEVILLA PARRA, Lluís i ALONSO I LÓPEZ, Jesús E. 'Les treballadores de la Lombard'. Vila-Nova (2005), pp. 119-126. Edita Associació Cultural Falla Vila-Nova (Gandia).
Una de les imatges que caracteritzava la Gandia de la primera meitat del XX era aquella de les dones que, des dels pobles de la Safor, acudien apressades a la fàbrica de seda que els Lombard tenien…

CARTOGRAFIA DE GANDIA

Imatge
LA HUMIL I AMBICIOSA COL·LECCIÓ DE CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE GANDIA I DE LA SAFOR
Els arxius, entre altres coses, constitueixen un pou de la memòria, del qual anem traient peces significatives: aquelles que retraten com hem anant  evolucionant com a ciutat, com hem anat creixent i transformant la pell del nostre territori. L’espurna per començar aquesta col·lecció va ser veure un plànol, conservat a l’Arxiu de la Noblesa de Toledo, en el qual apareixia la nostra platja verge de construccions i amb un “famoso pinar” (una devesa de pins).  Curiosament, o significativament, el plànol s’havia fet amb la intenció de dessecar la marjaleria i escampar el cultiu de l’arròs.



Amb això, tenim ací un exemple clar de com els documents es presten a múltiples lectures que poden ser ben diferents, fins i tot oposades, segons la mirada del qui fa la lectura i segons el context i el moment en què són utilitzats. Al segle XVIII es volia posar en cultiu una marjal que es considerava insalubre i improductiva. …

LLUITA NO VIOLENTA

Imatge
El moviment de l'11-M de 2011 i l'actual sobiranisme català han apostat per l'acció no violenta. Per lluitar amb la força de les raons i no amb la raó de la força. Davant d'això, l'actual stablishment estatal no ha optat pel diàleg, el compromís o les propostes sinó per la pura i dura defensa d'un statu quo.

L'11-M es va desbloquejar amb l'entrada en les institucions i en els parlaments de nous representants que renovaven l'elit política i donaven un cert oxígen a l'ambient enrarit que s'havia produït. Tanmateix, l'actual enquistament i enrocament de les posicions polítiques està produint un procés perillós de 'fabricació de l'enemic' que comentarem en endavant.
Ara voldria remarcar com, en una societat que es vol avançada i democràtica, la lluita pacífica és la més arrelada en una ciutadania madura que no pretén imposar-se per la força sinó per les complicitats i a través de la contesa democràtica. No era aqueix el pensament o…