VOT REFLEXIU O IRREFLEXIU ?

El tracte o maltractament de l'Estat Espanyol vers Catalunya (i no solament) ha provocat el refermament de l'independentisme i, també, dels seus contraris. Els partidaris d'un estat català s'han consolidat a casa i l'espanyolisme, sobretot, a la resta d'Espanya, però també a dins mateix del Principat.


Sí: polarització. Animadversió mutual que, al meu veure, va relacionada amb la testosterona i la rauxa. Sense anar més lluny, l'ex de Podem, Albano Dante Fachin, per tal de justificar el seu pas als rengles independentistes, utilitzava el profundíssim argument que calia fer-li un 'zasca' a Rajoy. Amb aquest mena de 'raonaments' potser acabem, uns i altres, amuntegant més vots i montant un ciri encara més gros... però, és aquest el camí? estem construïnt la solució desitjable, raonable o més equilibrada?
Sóc conscient que corren mals temps per a la il·lustració i i el lliure pensament. Tot i això, m'agradaria posar damunt la taula quins poden ser els capteniments davant d'un conflicte.

Tot simplificant caben, fonamentalment, dues posicions: una primera seria la negativa, pesimista o negadora: la que acaba duent les porres i coses pitjors. La segona seria optimista, positiva i facilitadora.


Segons la primera visió, el conflicte català seria indesitjable i generador d'inseguretat. Caldria evitar-lo, ocultar-lo i, en tot cas, véncer-lo i aixafar-lo. Tot això, fa la impressió, és exactament el que s'ha fet des des del govern central.

Els fets dels darres temps ens porten a la situació que els poders hegemònics a Madrid i Barcelona es veuen mutualment com a enemics i com a cúmul de tots els mals haguts i per haver. L'ALTRE, SEMPRE, ÉS EL CULPABLE. DE TOT.


Una visió del conflicte des de la perspectiva positiva el veuria com a connatural a les societats i com a una oportunitat i un repte per avançar.


Aquest conflicte, de fet, trau a la llum problemes dels quals cal ser conscient (entre ells, i no menor, la particularitat i personalitat de "l'univers català", difícil d'entendre des de fora). Els instruments de resolució no poden ser uns altres que les tècniques no violentes, el diàleg i la negociació: escoltar i posar-se en el lloc de l'altre. Perquè l'altre té, amb tota probabilitat, defectes i virtuts molt més semblants als nostres del que pensem.


Ja podeu pegar-me pel costat que vulgueu. 




Imatge primera: El Periódico. L'artista {TVBoy} i la jornada de reflexió de Catalunya.
Imatge darrera: El Temps. Diada del 25 d'Abril.


Comentaris

Rafa Faus García ha dit…
Sí, Jesús, per desgràcia estem en un moment en què, nosaltres/nosotros ho fem tot bé i ells/ellos tot malament, i els que no som ni nosaltres ni ells no existim, perquè els nostres problemes no són els seus...salut!
Ara estem en minoria però potser algun dia serà diferent, o bé el trellat s'impose per la força dels fets..

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI