VOT REFLEXIU O IRREFLEXIU ?

El tracte o maltractament de l'Estat Espanyol vers Catalunya (i no solament) ha provocat el refermament de l'independentisme i, també, dels seus contraris. Els partidaris d'un estat català s'han consolidat a casa i l'espanyolisme, sobretot, a la resta d'Espanya, però també a dins mateix del Principat.


Sí: polarització. Animadversió mutual que, al meu veure, va relacionada amb la testosterona i la rauxa. Sense anar més lluny, l'ex de Podem, Albano Dante Fachin, per tal de justificar el seu pas als rengles independentistes, utilitzava el profundíssim argument que calia fer-li un 'zasca' a Rajoy. Amb aquest mena de 'raonaments' potser acabem, uns i altres, amuntegant més vots i montant un ciri encara més gros... però, és aquest el camí? estem construïnt la solució desitjable, raonable o més equilibrada?
Sóc conscient que corren mals temps per a la il·lustració i i el lliure pensament. Tot i això, m'agradaria posar damunt la taula quins poden ser els capteniments davant d'un conflicte.

Tot simplificant caben, fonamentalment, dues posicions: una primera seria la negativa, pesimista o negadora: la que acaba duent les porres i coses pitjors. La segona seria optimista, positiva i facilitadora.


Segons la primera visió, el conflicte català seria indesitjable i generador d'inseguretat. Caldria evitar-lo, ocultar-lo i, en tot cas, véncer-lo i aixafar-lo. Tot això, fa la impressió, és exactament el que s'ha fet des des del govern central.

Els fets dels darres temps ens porten a la situació que els poders hegemònics a Madrid i Barcelona es veuen mutualment com a enemics i com a cúmul de tots els mals haguts i per haver. L'ALTRE, SEMPRE, ÉS EL CULPABLE. DE TOT.


Una visió del conflicte des de la perspectiva positiva el veuria com a connatural a les societats i com a una oportunitat i un repte per avançar.


Aquest conflicte, de fet, trau a la llum problemes dels quals cal ser conscient (entre ells, i no menor, la particularitat i personalitat de "l'univers català", difícil d'entendre des de fora). Els instruments de resolució no poden ser uns altres que les tècniques no violentes, el diàleg i la negociació: escoltar i posar-se en el lloc de l'altre. Perquè l'altre té, amb tota probabilitat, defectes i virtuts molt més semblants als nostres del que pensem.


Ja podeu pegar-me pel costat que vulgueu. 




Imatge primera: El Periódico. L'artista {TVBoy} i la jornada de reflexió de Catalunya.
Imatge darrera: El Temps. Diada del 25 d'Abril.


Comentaris

Rafa Faus García ha dit…
Sí, Jesús, per desgràcia estem en un moment en què, nosaltres/nosotros ho fem tot bé i ells/ellos tot malament, i els que no som ni nosaltres ni ells no existim, perquè els nostres problemes no són els seus...salut!
Ara estem en minoria però potser algun dia serà diferent, o bé el trellat s'impose per la força dels fets..

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT