Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

LES LLUMS I L’HUMANISME COM A LLUITA I REPTE

Imatge
Per què no reivindicar, avui, la il·lustració? A propòsit de

Marina GARCÉS. Nova Il·lustració Radical.
Barcelona: Anagrama, 2017.


No serà anacrònic apostar per les llums i la il·lustració ara, al segle XXI? La fe dels il·lustrats en el progrés i la ciència no va ser soterrada per Nietzsche, Freud, Foucault i dues grans guerres? Com actualitzar la il·lustració a l’era digital i de la santa competitivitat?
(dit siga de passada i malgrat ser minoritaris, a mi sempre m'han encisat els plantejaments i les realitats del XVIII)
La primer premissa que planteja Marina és certament important: identifica la ‘condició pòstuma’ de la nostra civilització, lligada a la fascinació actual per la immediatesa, la incertesa i la inexistència d’un projecte de futur. Tot canvia acceleradament però sense que puguem fer-hi cap cosa (pp. 14-15). 
Ens diu també que el nostre temps ja no és el de la postmodernitat sinó el de la insostenibilitat. Assumeix plenament allò que ja plantejava el Club de Roma pel 1972 (…

POLÍTICA I XARXES SOCIALS

Imatge
De segur que no és gens precís insistir en els divorços entre societat i política. Quanta no és la gent que malparla dels polítics -que votem-! Fins i tot, són abundants els polítics decebuts o desencantats de la mateixa escena pública on han participat. Recorde ben bé els casos de Miguel Oltra, alcalde de Gandia el 1931-1933 o el del militarot progressista de Vilallonga, el general i diputat Domingo Ripoll (1810-1877).

Tot i això, em fa la feta que parlem del tema amb una excessiva frivolitat, impaciència i, sovint, desconeixement del que estem comentant o dient.

Entre l'alta política i la política als pobles, on la majoria dels regidors són persones normals i altruistes, hi ha una certa diferència. Fins i tot és menester reconéixer que els polítics més coneguts i importants depenen ben sovint de les pressions de la Troika i instàncies més poderoses (sobretot en temes econòmics) Els qui donen la cara fan sovint com si manaren, però no manen realment. Què va passar, si no, quan l…

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

Imatge
No perquè haja faltat, cal dir que Francesc Pons Moncho (1930-2018) era d'aquelles persones que es feia estimar. Era amatent, ajudador i certament primmirat i religiós aimador dels documents i de les restes del passat.
Era, a més de prevere, o conjuntament, una persona culta, il·lustrada i amb un ample ventall d'inquietuds morals i culturals. Amant i cultivador de la història de la Safor, especialment d'Oliva i Daimús, i pioner en l'estudi i reivindicació de la memòria de la canyamel i dels mètodes tradicionals de treball agrícola.
No vaig a dir molt més, si bé cal ser agraïts i recordar tot el que sempre em va ajudar a mi i, de segur, a moltes altres persones. A l'Arxiu Municipal de Gandia, per on venia sovint en els anys 1980, ens va deixar una catalogació del lligall que ell, detingudament, es llegia punt per punt: un conjunt de documents sobre el procés del lloc de Daimús contra el duc de Gandia sobre jurisdicció (1652-1653/1728). I quan vaig fer la història c…

UNA NOVA COLLITA DE REVISTA DE LA SAFOR

Imatge
Revista de la Safor: anuari del CEIC Alfons el Vell, núm. 9 (2018)


Són 9 números ja, la qual cosa vol dir, si més no, estabilitat i solvència. El primer experiment gandià d’aquesta mena, la revista Ullal (1982-1988), o el segon, Espai Obert (1994-1998), foren efímers però van deixar, indubtablement una certa llavor i mestratge. El CEIC Alfons el Vell i el pare Enric Ferrer Solivares encetaren aquesta nova revista l’any 2009 i ha tingut allò que es diu ‘seguida’. I la que se li espera.
Aquest número 9 ha continuat en la línia dels anteriors i aconseguix un dels objectius fonamentals en aquesta mena de revistes de cultura i investigació: ser punta de llança; oferir-nos un tast i una mostra de per on van els trets i les tendències en la creació cultural: siga art, literatura, història, urbanisme, medi ambient o publicística.
En aquest sentit tenim, per començar, un personatge triat: el polifacètic, manifasser i creatiu Joan Climent. Un funcionari anònim que ha acabat tenint un ample reconei…

ONDARA EN NEGRE

Imatge
Avui mateix es presenta aquest llibre a Ondara, obra de Toni Reig i Ricard Llompart. Un periodista i un historiador que fan un tàndem ben interessant. Tots dos em van demanar un pròleg que us reproduisc ací. El títol és exactament Ondara en negre: una història de crims, violència i delinqüència (1835-1935).


PRÒLEG PER A UNA HISTÒRIA NEGRA A LES PORTES DE LA MARINA
Tots tenim una part oculta de la nostra personalitat lligada a la rauxa, els sentiments negatius i la violència. Potser ens passa alguna cosa d’això, també, a nivell col·lectiu: de país i de poble; o del conjunt de la humanitat.
Toni Reig i Ricard Llombart ens  retraten ací planes fosques, no amb morbositat i mal gust sinó, ben al contrari, amb una contextualització ràpida però adient; amb versemblança i ben lluny dels escarafalls de la hipocresia farisaica. Amb sensibilitat humana i alhora amb el compromís ètic de l’historiador que coneix i estima la seua gent i els seus pobles, però que sobretot és sincer, creïble; no enganya…

SÍRIA AL COR

Imatge
A propòsit de Informe sobre el movimiento noviolento sirio / Fundación Dawlaty y Haid Haid con Adopt Revolution. Biscaia: Ediciones Nefoé, 2018. Traducció de Carlos Pérez Barranco, Elisa Marvena i Yamile Sánchez.
Potser avui el desig de pau passa per Síria: una de les nacions més castigada de la terra que ens expulsa cap a Occident el resultat del triomf de l'odi i de la violència.
Descobrir a través d'aquest llibre que ha existit i persisteix la lluita noviolenta ens dóna un raig de llum i una escletxa d'esperança.
La primera pregunta semblava òbvia: com parlar de noviolència en un país en guerra? no sembla això extemporani i fora lloc? Si més no per a mi, el llibre ha estat tota una descoberta; una agradable sorpresa enmig de tanta mort. Cal dir d'entrada que, en un inici, la revolució Síria va ser noviolenta; fins que la repressió brutal del règim d'al-Àssad -i molts altres factors- va radicalitzar la situació i va fer surar la violència local i internacional. Ara …

ELS "PECATS DE LA TRANSICIÓ"

Imatge
A propòsit de Carme MOLINERO i Pere YSÀS. La transición: historia y relatos. Madrid: Siglo XXI, 2018

Francament, estic desvanit que Vicent Cremades m'haja deixat aquest llibre. Per un doble motiu: per les tesis que sustenta, que coincideixen amb la meua percepció historiogràfica i personal, i pel fet que haja estat precisament ell, Vicent, qui l'haja posat en les meues mans.
Parlant ras i curt: 'la transició no va ser fruit d'un pla preestablert ni d'una transacció vergonyosa'. Amb aquesta conclusió tan senzilla, però elaborada i explicada, els autors desmunten alhora el discurs dels qui venien del franquisme (els anomenats reformistes) però també discursos recents, hipercrítics amb aquell procés de transició al qual culpen de tots els mals, entre ells la democràcia corrupta que hem experimentat o la manca de judicis i de dació de comptes per part de la classe política franquista.
Carme Molinero i Pere Ysàs, historiadors bregats i competents en aquests afers,  exp…

IGNACIO GÓMEZ TREVIJANO: EL PATRIARCA GANDIÀ DE LA REPÚBLICA

Imatge
Possiblement, una ciutat-ciutat es caracteritza per ser un punt de trobada, d’encontre i creuament de gents amb interessos i procedències ben diversos. Els Vallier, els Rignon o els Roman, francesos, els Moran i els Trénor, irlandesos, o els Gutiérrez de Cadis i Barcelona són tan sols alguns exemples en la història gandiana. La saga dels Goméz-Trevijano arribà des de la Rioja arran de la construcció del port de Gandia i presentava un perfil professional lligat a l’enginyeria i els negocis, així com, alhora, un flaire polític pregonament republicà.
A les cinc i mitja de la vesprada del 14 d’abril de 1931, una acta donava testimoni de la renúncia de l’alcalde de transició, Josep Roman, davant dels presidents dels diferents comités republicans de la ciutat ducal. La bandera tricolor era hissada al balcó municipal i començaven les manifestacions i les músiques festives, així com la crema de l’efígie del rei.
Al cap d’una estona, en un saló de plenaris de gom a gom, es conformava una Junta Mu…

VICENÇ ROSSELLÓ I ELS ORÍGENS

Imatge
A propòsit de Viles planificades valencianes medievals i modernes / Vicenç Maria Rosselló i Verger. València: Universitat, 2017.
No cal dir que una de les raons de ser de la història està en poder contestar aquella pregunta, recurrent i iniciàtica de "d'on venim" .

En aquest sentit, els medievalistes tenen un avantatge evident i preclar. És ben conegut i reconegut que els valencians venim d'un procés de conquesta i de formació del Regne de València com a entitat política independent.

La mateixa creació de Gandia, al segle XIII, com moltes altres ciutats, anava íntimament lligada al bandejament de la població musulmana i la conformació d'una xarxa urbana que constituiria el millor suport dels monarques i el mateix esquelet del Regne.

Hi ha, però, una altra espècie de professionals que també són capaços de llegir amb agudesa les petjades del temps i, sobretot, de l'ocupació humana dels espais. Particularment, en aquest terreny, excel·leixen els geògrafs.

Vicenç Ross…

PRACTICAR UN MIRACLE DIARI

Imatge
S'ha parlat i s'ha patit molt, moltíssim, al voltant de la immigració, de la interculturalitat i del racisme. Adela Cortina ens ha introduït recentment el terme d'aporofòbia, potser una manera nova i més tècnica de nomenar un arrelat rebuig a la misèria i la marginació.
Dia rere dia, se'ns presenten als mitjans de comunicació casos flagrants de violació dels drets humans, d'odis i enveges escandaloses. Per a alguns dels nostres conciutadans, molts d'ells humils, els immigrants són uns privilegiats que no solament no haurien de ser atesos en les seues malalties i tribulacions. Seria millor, he sentit dir, i no és broma, que tots ells s'enfonsaren en la mar abans d'arribar a les nostres terres. 
Davant d'aquests pensaments immisericordes i destructius cal posar en valor altres capteniments (i accions) que es troben en les antípodes i de les quals a penes se'n parla en uns 'media' dominats per l'espectacularitat o bé per l'exposició d…