BOSQUETS


No vivim a la taiga siberiana. Ni tampoc al Pirineu; o a Bronxales. Ni tan sols tenim el carrascar de la Font Roja d'Alcoi o la Carrasqueta.

A la Safor, si més no, tenim bosquets, bosquius i bosquetons. Boscos minúsculs però no per això mancats del seu encís: algunes alzines i pinars per les Foies de Simat, el sorprenent barranquet de Manesa, els voltants de la Banyosa... o els més propers del parc 'periurbà' de Santa Anna i el Calvari de Beniopa: tot i un potencial parc Güell dels gandians.

No és gran cosa, però és el que tenim i del que hem de prendre cura. Certament, tenim molt que fer en aquests àmbits. Des de mirar pels boscos de tarongers i les hortes malmeses, fins afavorir la recuperació de les nostres muntanyes d'argelaga i garriga cremada. En qualsevol cas, paga la pena recordar-ho; i contemplar-ho.






Les fotos són d'un servidor

Comentaris

Oscar Marti ha dit…
Sempre ens quedarà el barranc de Ruta, l'ombria de la Safor, el barranc Fondo i l'obaga de l'Aldaia... paratges que tot i haver patit incendis al present segle encara s'alcen amb orgull. Salut
Afortunadament, i malgrat tot, sempre ens resten racons que ens resulten especials i saborosos. Bon any, Òscar

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT