LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.


A propòsit de Vicent BAYDAL SALA. Guerra, relacions de poder i fiscalitat negociada: els orígens del contractualisme al Regne de València. Barcelona: Fundació Noguera, 2014.

Agafem els llibres per una o una altra raó: per morbo, perquè ens els han aconsellat, potser per atzar... En el meu cas, vaig topar amb aquesta publicació de Vicent Baydal a través d’una petita sorpresa: la paraula ‘guerra’ com a inici d’un títol, en un llibre d’història dels valencians...

Certament, la guerra es troba en els orígens de potser massa històries, com ara la dels valencians. Sembla indefugible, sobretot si seguim les interpretacions foucaultianes o 'nietzcheanes'. I els fets.

En tot cas, he de confessar que el que més m’ha agradat és un cita del gran Francesc d’Eiximenis en relació al mateix concepte i realitat de la guerra.

Tants són los mals qui de guerra hixen que no és hom qui sia bastant a dir-ho, ne a pensar-se los perills que n’hixen contra los béns e contra lo cors, e sobiranament contra la ànima...[1]

És una molt bona reflexió, la d'Eiximenis, quan no tot eren flors i violes, ni de ben lluny, al bell mig de l’edat mitjana. El que plantejava o pretenia  Eiximenis no arribava probablement a l'evitació de les guerres però sí a que tingueren, si més no, el consentiment dels estaments que representaven el regne, en les seues corts, de manera que frenaren o contingueren (en la mida del possible) el furor guerrer propi dels monarques. En tot cas, enmig d’una societat baralladissa com era la feudal, no deixa de tenir valor allò de buscar unes ordinacions, una certa racionalitat i institucionalitat. Deia Eiximenis, al monarca, ‘que estigats a lur ordinació, car, si u fets, vós romandrets rey e ells aura pau ab vós e vós ab ells tostemps’... ‘Vet diu, ací la història, quant de bé fa tenir les Corts generals’.[2]

El llibre de Baydal aprofundeix en l’anàlisi de les peites, quèsties i redempcions d’exèrcit, impostos que tenien diferències entre ells però que solien tenir en comú una relació amb les obligacions militars dels vassalls i les seues possibles compensacions.

Un dels eixos del llibre (i de la mateixa història valenciana) gira al voltant de instauració definitiva dels furs de València, arreu del Regne, a partir de les corts de 1329-1330. Precisament quan es va establir l’anomenada i transcendental ‘jurisdicció alfonsina’ que eixamplava el poder jurisdiccional dels senyors a canvi de l’acceptació dels furs. Un fet amb pregones conseqüències en la vida dels nostres pobles i senyories fins el mateix segle XIX.

Tot i que Baydal parla prou de la guerra, al capdavall conclou que caldria encara ‘estudiar amb tot detall cada campanya militar i cada cicle de negociació politicofiscal resultant d’elles’. Com també atényer un millor coneixement dels mecanismes d’organització militar al llarg del període. No deixa de ser significatiu que el pes del braç militar o noble condicionés la marxa política dels diferents regnes de la Corona d’Aragó. Mentre que al regne aragonés els nobles eren més poderosos i vehiculaven les seues reivindicacions a través de la via militar, a Catalunya l’equilibri entre els estaments era major i les Corts s’empraren precoçment com a institució de negociació i govern.

Tot plegat, aquest és un llibre (poc difòs)* que aplega bona part de la investigació de fons que té Baydal al darrere. Bàsicament, la seua tesi doctoral. Segurament Baydal és més conegut per la seua capacitat de difondre la història medieval valenciana més enllà dels cercles acadèmics, cosa que falta fa. Però cal no deixar de valorar i tenir en compte la solidesa investigadora de cadascú al bell mig d'aquest allau de trivialitats, mitges veritats i 'fake news' que s'escolen massivament per les nostres xarxes.





[1] F. Eiximenis, Dotzé llibre del Crestià. Segona part, volum primer, a cura de C. Wittlin et alii, Girona, 1986, cap 668.
[2] I bidem, cap. 673.
* Accessible, això sí, en pdf, a la web de la Fundació Noguera. I a la Biblioteca Històrica de l'Arxiu Històric de Gandia.

Segona imatge: portada de l'edició incunable del Regiment de la Cosa Pública(València, Cristòfor Cofman, 1499). A la dreta podem veure a Francesc Eiximenis, que ofereix als jurats de València el seu llibre. A l'esquerra podem veure l'àngel custodi de la ciutat i regne de València. Els sis Jurats de València romanen agenollats davant de la porta gòtica dels Serrans de l'antiga muralla de València. Wikipèdia.
Baix: Vicent Baydal. Foto: Editorial Afers.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT