UN CONGRÉS REEIXIDAMENT CENTRALISTA


CONGRESO NACIONAL 
DE ARCHIVO Y 
DOCUMENTO ELECTRÓNICO

Alguns professionals, com ara els arxivers, anem de tant en quan a congressos. Podria interpretar-se que és una forma de fugir de la feina i viatjar. Però també pot ser un revulsiu per superar rutines, establir o reforçar contactes i, fins i tot, rebre a la cara els vents de la modernitat i del govern digital del futur ...

El CNADE ha tingut un èxit indubtable en la seua primera edició. De fet, podem assenyalar dos encerts bàsics: per un costat, haver comptat amb altres sectors de l'administració, a més dels arxivers: representants públics, tecnòlegs, secretaris...; com també, alhora, del món de l'empresa. D'altra banda, això sí, els arxius i els documents han ocupat un lloc central.

Evidentment, es tractava d'un model de congrés ja assajat en altres llocs i instàncies. Com que l'any passat vaig assistir al II Congrés de Govern Digital, a Barcelona, em resulta indefugible la comparança, sempre problemàtica. Aquest darrer congrés no estava centrat en els arxius sinó en el govern digital com a una realitat més global i internacional, més política i també de canvi de capteniments; tot i això, els arxivers sí havien aconseguit introduir-se com a patrocinadors i a tall de cunya.

El congrés celebrat a Leganés ha comptat amb un nucli organitzador 'central', a la Comunitat de Madrid, de forma que les participacions dels afegits perifèrics resultaven certament secundàries. És un fet que fins i tot reconeixia, a l'acte de clausura, el mateix Severiano Hernández, representant del Ministeri de Cultura. D'altra banda no s'hi buscava ni es pretenia una perspectiva sociopolítica, si bé, aquesta mena de dimensions sempre suren, 'volens nolens'. En tot cas, podria dir-se que era un congrés més aviat controlat des del poder.

La representació catalana era més que minsa i gairebé insignificant: un fet certament significatiu, doncs. En canvi, hi havia un bon grapat de valencians: sobretot entre els assistents. També alguns ponents, tots ells juristes: César Herrero Pombo, secretari de l'Ajuntament de Tavernes de Valldigna, Eduard Balaguer, vice-secretari de l'Ajuntament de Xàtiva i Miguel Ángel Blanes, tècnic jurídic del Síndic de Greuges.

Alguns debats:

Com no podia ser d'una altra manera, el tema de les normes descriptives va estar present en una de les taules, amb la presència de l'indefugible Javier Requejo, qui va plantejar que l'ENI no és prou per marcar les normes de descripció i que cal asssegurar la qualitat mitjançant les ISAD. La ja famosa norma RIC (Records in Context) encara és un futurible massa llunyà i li falta recorregut.

El tema de l'arxiu únic, el qual tancava les jornades, és sens dubte un dels que més preocupa i inquieta. Les noves lleis l'esmenten però no el defineixen ni el regulen. Una qüestió indubtablement oberta que bascula entre els enfocaments d"únic arxiu" i el de "federació de repositoris". Gerardo Bustos, del ministeri d'Hisenda, es manifestava partidari de la versió 'jacobina'. Tot i això, sembla que un gegant com la Seguretat Social no entraria en ell.

Temes recurrents van ser les referències al NEDA, l'ENI, les inevitables lleis 39 i 40/2015... però no va haver-hi massa perspectives de conjunt. Jo diria que va mancar un equip de relators que, en acabant, resumira les principals aportacions o conclusions del congrés.



Algunes remarques:

- La mancança de lideratge en la implantació dels nous sistemes de gestió: encara predomina la urgència i la precarietat.
- Es va apuntar la necessària aplicació de sancions quan no s'hi instal·len els sistemes de gestió documental.
- S'hi ha treballat i s'hi ha parlat molt d'expedients electrònics i de sistemes de gestió. Dels arxivers preocupats pel present. Però no resta massa clar el futur dels expedients o dels documents electrònics: la seua maduració i selecció a través de les diverses edats. A mi, em fa la feta que els arxius històrics continuen sent 'finalistes', descontextualitzats del conjunt de l'organització: continua havent un punt en què el sgd aboca a l'arxiu i... ja s'hi apanyaran.
- Canvi de paradigma, immediatesa, transparència... però poc hom va parlar de l'e-Government com a instrument de canvi qualitatatiu en la governança i la maduresa democràtica.
- Hom diu que cal 'desaprendre' (?) Aprendre i obrir-se, sí. Però realment desaprendre? menysvalorar el que hem estat i som? Una de les crítiques als arxivers apuntava a què vivim en un 'món happy' ....

Fotos: la primera: arxivers alacantins en la sessió inaugural del congrés. La segona: d'esquerre a dreta: Maria José Martínez Tribaldos, Víctor Garcia Font, Javier Saura, Jesús Alonso i Irene Manclús.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI